diumenge, 18 d’octubre de 2015

Bank of America Chicago Marathon 2015 Race Recap




 


Després d'una escala a Zurich i unes quantes hores de vol ens plantem a l'aeroport de Chicago - O'Hare, tot i ser 9h40min des de Zurich, el vol no se'm fa pesat.

El control d'aduanes molt més àgil i molt semblant a les últimes vegades que hi hem estat, quatre preguntes de rigor i a la clàssica pregunta de "Què heu vingut a fer?", una resposta clara "The Marathon".. qué bé que sona en anglès.

Agafem un taxi fins a l'hotel W Lakeshore, doncs anar-hi en metro és molt més barat però més complicat, transbords i un tram final de 500m a peu que entre les maletes i ganes d'explorar la city fa que ens decantem per la comoditat del taxi.

De lluny ja, intuim l'skyline, la torre Willis, la Trump, la Hancock...

Arribem a l'hotel i una noia molt simpàtica ens aten, l'amabilitat dels americans és extraordinaria, ho donen tot envers a tu, hi estic acostumat però no deixa que flipi. Tenen una manera de ser sensacional.

Deixem les coses a l'habitació "lakeview" i ens trobem amb aquestes vistes del llac Michigan... acollonants!

El Pier des de l'habitació


Sortim a visitar la ciutat i ens dirigim al famòs Loop, centre financier de Chicago, famos pels rascacels i pel seu metro elevat, conegut com a "L" (de eLevated)

Increible l'arquitectura de Chicago

2 anys després de Santa Monica, tanquem el cercle de la Route66

Fent un Red Velvet i un banana pudding a la Magnolia Bakery. Bonissim és poc!


Marina Bay
Trump Hotel & Tower


El cansanci comença a sortir i a quarts de 8, i aprofitant que queden dies abans de la marató, fem una de les especialitats de Chicago, la deep dish pizza al Gino's East! Si... evidentment ha sortit a "Cronicas Carnivoras"
Incapaços d'acabar-nos-la, marxem cap a l'hotel a dormir.

Deep Dish Pizza @ Gino's East! Meaty Legend!!

El divendres el jet lag no fa gaire acte de presencia, tot i així a les 7 estem desperts i aprofito per sortir a fer 5k pel lakeshore, un munt de corredors fa el mateix que jo a primeres hores del matí, que ben parit!!

Qui no vol córrer amb aquestes vistes?
Esmorzem i anem cap a la fira del corredor situada al McCormick Place amb uns busos gratuits posats per l'organització... busos grocs d'estudiants!! Dificilment hi tornaré a pujar, estrets com una mala cosa sembla que estiguem dins d'una peli de por rollo Creepers Jeepers.


Impressionant la fira del corredor, quina organització, res de cues, res d'esperes, un cop tenim el dorsal, la info i la samarreta ens dediquem a voleiar-ho tot, a part de Nike, moltes marques tenen el seu propi merchandising commemoratiu, New Balance, Saucony, North Face, Under Armour, Compressport.. però només Nike pot posar "Marathon" als seus productes. Ens firem. Evidentment.
Unes vambes Saucony, una dessuadora North Face, una samarreta tècnica, provem mostres de barretes energètiques, bonissima la Cliff de vainilla!



Pancarta preparada!
Run Chicago Run!

Participem a un parell de sorteigs, em toca un val de descompte de 5$ a no sé on collons, el deixaré a l'hotel perque el pugui aprofitar algú, ja que jo no ho faré. I també ens toquen un parell de samarretes tècniques Nike d'una cursa passada, la Shamrock Suffle 8k

De compres i de sorteig! No sé si estrenar les Saucony, molen massa...


Allò s'emplena molt ràpid i cap a les 12 ja tornem al centre ben carregats.

Divendres tarda i tot dissabte aprofitem per visitar més la ciutat, the bean, la torre Willis, un creuer pel riu, un espectacle al teatre (Blue Man Group) que va ser fantàstic... http://www.blueman.com/

Vistes espectaculars des de la Torre Willis
 

La famosa mongeta

The Bean

Skyline des del llac Michigan


Millenium Park, on tot comença i acaba

I arriba el gran dia, a les 5 m'aixeco i començo a despertar el cos. Baixo amb l'esmorzar a recepció de l'hotel on hi ha cafè i tè gratis. Un dit de cafè, un tè de menta, croissants i xocolata! Allò ja està ple de corredors, i seguint la simpatia americana se m'acosta una noia preguntant-me si estic ready, li contesto "I'm ready to enjoy".


A les 6:15 surto tot preparat i amb el xandall que posteriorment llençaré als contenidors de Charity. Això és una altra lliga, havent-me llegit la guia oficial, he d'entrar al Millenium Park per la porta 1 ó 2. Ho faig per la 1 ja que em queda més aprop, un cop a dins, cues kilometriques per anar als banys, porta potties en anglès ;)

Entrant al Millenium Park. Franz Lang©
El sol ilumina els primers edificis. Franz Lang©

No em podeu dir que la sortida no és molt molona. Franz Lang©

No tinc pixera tot i que... veig una tanca on s'hi acumulen nois i aprofito per descarregar.

Entro al Corral C que m'havien assignat i aprofito per estirar una mica, sona l'himne americà i presenten els professionals. Son les 7:30am i donen el tret de sortida... Tot apunt, engego la música però a un volum baix, vull sentir el tant famos caliu de la gent.



  
  
Arranquem i sortim del Millenium Park rodejats d'edificis tant imponents com el AON o Radisson Blu. Passem per un túnel que desemboca al primer pont que creua el riu.. girem a l'esquerra per Grand Ave i em quedo en estat de shock! Els carrers estàn a petar! Déu meu, què és això?!! La gent crida i crida, aplaudeix, mostren les seves pancartes, les banderes... ens ho passarem bé avui!!

Els primers 5k discórren pel Loop, passem per davant del famos teatre Chicago, creuem en 3 ocasions el riu abans d'agafar la llarga Avinguda LaSalle per dirigir-nos al nord, no baixa la quantitat de gent, tinc la pell de gallina i no precisament del fred.


Segurament llegint alguna pancarta, sigui com sigui, disfrutant.


Refrigerant-me amb una esponja
Fent cas a tots els consells que em vau donar, des del 1r avituallament bec alternant Gatorade i aigua.

Quina organització! Primer hi ha Gatorade amb gots verds, i una mica més enllà, aigua en gots vermells, i així durant tots els 42k.

Entrem a Lincoln Park on una banda de rock ens reb en directe, creuem Boystown, el barri gay, on hi ha una ambientació espectacular, drag queens, nois d'alguna fraternitat cridant al mateix temps "YOU CAN DO IT!" i no paren les pancartes d'anims, personals o generals.

Animació a Boystown. Sensacional!! Brutal!!


Pancartes que em fan descollonar de riure i les quals torno amb un somriure a la persona que se l'ha currat i l'està aguantant.
També molta gent amb la cara, rollo tamany A2 i aguantat amb un pal d'escombra, de la persona que ha vingut a animar.

Alguns exemples:
- Slow down mama or you'll beat my PR
- Free kisses if you beat your PR
- Free hugs now
- If you're reading this, you're slowing your pace
- Worst parade ever
- And all this for a free banana?
- Meow now, nap later.
- If Trump wants to run the goverment, you can run this marathon!
- I fuck finishers
- Sexy legs
- You're my hero random runner
- W8ing 4 U Girls! (i un cartell d'un model masculí en calçotets)
- Touch here for superpowers 

i així tot i tot el recorregut, la gent ha tret al carrer equips de musica i sona rock a tot drap a tot arreu! Els nens t'ofereixen llaminadures i plàtans, families et donen kleenex.. Això és molt gran nois! El sentiment de comunitat en estat màxim.

 

Un Elvis damunt d'un escenari cap al km15... Una banda de percussió mexicana... Uns cheerleades.. si si UNS. Masculí!

Corrent per la mitica Route66 amb la Torre Willis al fons! Franz Lang©


En línea!

Tornem a entrar al loop i passem la Torre Willis, portem 23km i no he parat de flipar! Una noia amb una ikurriña que li dic Gora Euskadi! i em respon amb un Visca Catalunya al veure el meu buff de la senyera al canell.

Ens endinsem en una zona residencial on disminueix la quantitat de públic però apareixen moltes carpes d'organitacions solidàries, fins i tot unes monges! i uns nanos vestits de militar que no paren d'animar. Voregem el United Center, seu del Chicago Bulls. Ja portem més de 25k i comença a arribar l'hora de la veritat. No em noto cansat, vaig bé de respiració i espero arribar als 30k per començar el compte enrera.

30...31...32... Superem els 35 tot entrant a Chinatown, mai he corregut més de 35k i només en queden 7, com de Bescanó a Salt passant pel Pla dels Socs penso, ànims! Agafo la música i ara si, pujo el volum. Em concentro. Tot i que responc amb un somriure a tota la gent que està animant. Començo a adelantar gent, cada cop més i més, la gent camina, redueix el ritme, para als avituallaments, tinc una petita temptativa de caminar però quan arribo a l'avituallament em noto "bé" i segueixo tirant.

Entrant a Chinatown

Corrent per Chinatown, últims kms...

Saludant al cameraman.

Apareix el cansanci.


km36, les cames ja piquen però sé que ho tinc a tocar, no hi ha mur, tinc l'estomag ple, me'l noto ple d'aigua i del parell de gels i plàtans que he anat menjant. Costen, aquests kms costen però segueixo corrent, i penso en les paraules del gran company Josep Altimir que em va dir "mai tornarà a ser la teva 1a marató". Em dóna força!
Encarem una recta llarguiiiiiiiiissima... on van baixant els kms restants.. Estem ja al 40, això està fet, ara no em vindré abaix, concentració màxima ara si, es comencen a barrejar sentiments i m'emociono per 1a vegada, ultima milla, va... com una sèrie de 1600m, augmento el ritme passant i passant més gent, el gir a la dreta tant esperat no arriba... va.. 800m.. Gir a la dreta! El temut últim pont, què collons temut! Les pujades del campionat del Ripollès eren més dures! Em venen al cap, corretgeixo la posició del cos i avanço gent i gent per l'esquerra... 400m...300.. girem a l'esquerra i entrem de nou al parc, de lluny.. la FINISH LINE! Apreto i intento aixecar els braços!




 Ara si! Finisher!!! Creuo la meta, camino, paro el GPS, el pensament és de "SI SENYOR" i en cap moment em ve al cap el famòs "uff.. ja era hora", no, no vaig pensar això. Vaig pensar en els 4 mesos d'entreno durant el pitjor estiu dels ultims anys. En les matinades del juliol, quan a les deveses només hi havien avis passejant gossos, bé i l'Oriol i en Tomàs corrent a Bescanó ;)

Em sento bé, m'ha sortit la cursa desitjada, gaudint-la, baixant 3 minuts del temps estipulat per mi (temps final 3h47), i estic bé! He superat la barrera mental tant dificil en les tirades de 28, 32 i 35k que vaig fer sol pel pla del Gironès. Seguim avançant, més enllà, ens donen aigua, barretes, la medalla, una cervesa i la manta tèrmica. Cap cua novament. Quina organització!!!

Veig gent molt cardada, jo puc caminar normal i a ritme normal. Significa molt per mi veure com està la gent i com he acabat jo, ara puc dir que ens ho hem currat!

Sense importar el temps, tots sabeu quin era el meu objectiu, al final resulta que quedo en la posicó 7654 de 45000, i 1072 de la meva categoria... Cony.. no està tant malament!


Em dirigeixo cap a l'hotel, on em trobo amb el meu pare al Parc de Bombers del carrer Columbus, em diu "que fots tant fresc" li dic que què vol dir i em diu "no veus la gent? semblen zombies i tu camines tant normal" hahaha.. com mola poder estar tant bé!!
La gent et felicita pel carrer, fins i tots els "botones i els valets" dels hotels. Salutacions entre corredors, felicitacions, cares d'admiració, això és espectacular.

Congrats, et diu tothom!

Cap roçament, cap ungla trencada, cap mugró desintegrat... Perfecte.

Poso les cames en remull a l'aigua gelada del llac Michigan i pugem a la piscina de l'hotel, no tinc gana, tot i que més tard em recupero amb una mega burger més que merescuda.

I OWN CHICAGO

La piscina de l'hotel... no sé si tenia més gana, ganes d'aigua, o ganes de tumbona...

El recovery ultra guanyat!

Recuperant hidratació des del mirador de la Torre Hancock!

La tarda post marató no la vull passar agegut al llit, així que sortim a caminar per estirar cames, aprofitem per fer quatre compres i celebrar la marató fent una Bud al mirador de la torre Hancock.

La gent llueix la seva medalla, jo la tinc a la caixa forta ben guardada.



I així acaba el millor dia de córrer que he viscut mai. L'endemà últim vol, comprem el Chicago Tribune on surten els resultats, i al migdia cap a l'aeroport on tornem a casa fent escala a Nova York.

Els dies posteriors són una constant de mirar comptes d'instagram, fa molta gràcia i té una màgia especial pensar que vam coincidir i compartir cursa, espai i lloc amb tanta gent desconeguda on el sentiment és el mateix.
Chicago Tribune!

A Girona em pregunten per la propera marató, cap a la vista, primer gaudir de Chicago durant mesos.
I a preparar la Behobia, on tornaré a utilitzar la tàctica de Chicago. Gaudir, gaudir i gaudir. Ja vindran curses on manarà el crono, ara per ara no.

Merci a tots pel recolzament i la seguretat de que ho aconseguiria de sobres, ho veieu molt clar però un sempre té les papallones a l'estomag! Merci amics!! That's for you!

Dades de la cursa via  Strava

La samarreta commemorativa, em sembla una passada!