diumenge, 18 de maig de 2014

Carrera Popular Martín Fiz - Vitoria-Gasteiz



Després d'haver fet MMP a la Cursa d'Esports Parra de Girona parant el crono amb 46'59" s'acostava l'altre gran objectiu en pla, els 10km de la Martin Fiz, prova que quedava integrada dins la Marató, la qual també tenia una mitja.

El divendres vam sortir en tren cap a Vitoria, al tren es respirava ambient de cursa, un grupe de nois catalans ens acompanyava, es veia clarament, doncs un anava calçat amb unes Asics i portava la samarreta (TÈCNICA!) del Triató de Barcelona, realment cal?.. em vaig preguntar..

Arribada molt tard a Vitoria i directe a saludar a la familia, sopant un bon tall de peix.

El dissabte era moment d'anar a buscar el regal i el dorsal, de bon matí a primera hora enfilo camí cap a El Boulevard, situat a la part nord de la ciutat, està a uns 2km del centre i així aprofito per fer part del recorregut analitzant-lo una mica, possibles baixades, la pujada del km7...

Arribant a El Boulevard


Al Boulevard magnifica organització de repartiment de dorsals, fins i tot un penjador amb les talles de les samarretes perquè ens les puguem emprovar.

Recollida de dorsals


Tot molt ràpid i fàcil, menys la noia que m'ha donat la bossa a l'hora de pronunciar el meu cognom.. haha...

La tornada a casa l'he fet pel carrer Francia, on hi havia la pujadeta, ja me la coneixia de la San Silvestre que passa per allà mateix, però l'he volgut saborejar de nou.

Al migdia hem anat a dinar a un restaurant portuguès nou que han obert, teniem clar que menjariem, la clàssica i bonissima Francesinha, un plat típic d'Oporto que ens va fascinar quan hi vam anar. Vaja.. una bomba!

Francesinha

De postres, un Pastel de Belem, una altra especialitat de la cuina portuguesa, aquest cop però, de la ciutat de Lisboa. Llàstima que no tenien Ginja per acabar però ens ha agradat molt, la Francesinha tal qual la recordavem, així que segurament hi tornarem a anar sense dubtar-ne.


Diumenge de cursa, avui 1h abans que la de Tossa, a les 9h. El dia s'aixeca una mica turbi i no sé si acabarà plovent, a Girona és "fàcil" dir si acabarà plovent, a Euskadi, no. Uns 11ºC ens acompanyen, tapat i 11 graus.. perfecte per córrer!

Amb la sortida just sota de casa aprofito per estar més estona a casa i baixo una estona abans per calentar fent una volta per la Plaça de los Fueros i la Plaça Nova on ja hi ha una gran quantitat de corredors, a l'entrada de la Plaça Nova hi veig en Martín Fiz de lluny.

Just a sota de casa

Un speaker ens indica d'on hem de sortir, els de la Marató i els de la Mitja de l'arc verd, els de 10 del blau.

Sortida a les 9h després d'un minut de silenci en memòria de Yago Lamela, tot i ser un carrer ample com és Olaguibel, absolut caos i lentitud, tot i així busco racons  per començar a adelantar, em trobo amb els de 10km  i posteriorment amb els de 21 i 42km amb ritme, evidentment, més lent que el meu.

Pujo a la vorera i començo a trobar el meu lloc, durant 2kms anem esquivant gent, veig que el ritme és dolent, km1 a 4:50, km2 a 4:40... ufff.. costarà avui repetir MMP. Arribem a l'alçada de Gamarra on després d'un gir passem per davant de El Boulevard, on ahir vaig recollir el dorsal.

De cop la gent s'entravessa perpendicularment a la cursa, veig que a la part dreta hi ha l'avituallament, i jo, estic al costat oposat així que res, endavant i en de seguida ens trobem novament amb un gir, aquest de 180º i anem a buscar el km6, aquí el carrer s'estreny i entrem com en processó a ritme molt lent, és aquí quan decideixo que no hi ha res a fer, així no és possible fer una bona marca amb aquesta quantitat de gent i poc lloc per passar.

Novament el carrer s'eixample i trobo de nou un ritme acceptable, és aquest punt, ja despreocupat pel rellotge quan involuntariament noto que torno a tirar, em començo a sentir bé i agumento el ritme, sense obesssió ja de fer millor temps que a Girona ara fa dues setmanes.

Arriba el km7 i la pujada, poc pronunciada però constant durant 1km. Per l'esquerra em passa una noia i decideixo posar-me a ritme amb ella... els dos, a bon ritme avancem un i altre, a tothom, ritme de 4:40 en pujada, fantàstic!!... em continuo sentint bé...

Arribem a dalt de la pujada i d'aquí fins a la meta queden 2km de baixada molt suau, però baixada així que som-hi... apretem, faig el km 9 a 4:32.. quan decideixo mirar novament el rellotge i veig que vaig a bon ritme... Va apreta!! Segueixo apretant, segueixo avançant gent, al Carrer Fueros ens separem dels corredors de les proves llargues, entrem a zona peatonal una mica humida degut al constant sirimiri que no ha deixat de ploure durant la cursa, gir a l'esquerra... accelero encara més, gir a la dreta a Dato.. aconsegueixo atrapar un parell de corredors, veig el rellotge de l'organització que ha superat ja els 47' però és temps total i no és temps real.. així que volant m'acosto a meta i paro el rellotge amb 45'47"!!!!

Volant cap a meta



45'47"!!! 1 minut i 13 segons menys que a Girona, i això amb l'embús que hi havia a l'inici de la prova... Quin temps doncs hauria pogut fer avui..??

No em preocupa, ha anat tot bé i les sensacions han sigut molt bones, sobretot el temps mig del km 9 al 10... 4:09..!!

Segueixo el pas dels corredors que ja han acabat i em dirigeixo a la Plaça Nova, a l'avituallament final, on agafo un Aquarius, una aigua i un plàtan i cap a casa.

Un cop dutxat m'ha donat temps de veure la sortida de la Carrera Txiki


Posteriorment em vaig a dutxar i aprofitar per veure els corredors de la Marató, posat al Carrer Fueros veig com en Martín Fiz aconsegueix quedar en 2ª posició fent rècord d'Espanya de veterans... Quina bèstia!!

En tercera posició hi queda en Marc Hurtado, un gironí que resideix a Vitoria des de fa un any i que és soci d'en Martín Fiz a la botiga Runningfiz.

Quan és el torn dels atletes populars de la Marató les cares són un poema, gent que plora, gent que nega amb el cap, gent cabrejada perquè no se'ls indica per on han d'anar, i gent, que tot i portar 41kms a les cames va prou fresca.

Animo amb moltes ganes tots i cada un d'ells, especialment als catalans (al tenir el nom al dorsal era fàcil saber si ho eren), i al que més a un home que porta la samarreta d'Atletisme Girona.. haha es queda ben flipat quan l'animo en català pronunciant el nom del seu club.

A nivell de cursa i organització, bastant desastrosa, i això que era la dotzena edició. El regal, una trista samarreta i prou. Res més.
Durant la cursa, recorregut sense indicar, només voluntaris a les cantonades, avituallaments escassos i posats només a un costat del carrer, enlloc d'ampolletes donaven gots de cartaró, una pena, molts comentaris negatius per portar un nom tant prestigiós com el de Martín Fiz.
Jo fent la de 10 no he tingut problema, però s'enten perfectament les queixes de quí s'està una bona estona corrent.

A veure si al desembre, a la Mitja Marató de Vitoria-Gasteiz, organitzada per la Federació Alabesa d'Atletisme hi puc anar i si hi ha més seriositat a l'organització.

Al desembre, a Vitòria, podem morir congelats... però tinc la solució... fotra'm una Francesinha de nou!!!

A veure si us hi animeu!!

No sé perquè no fan la classificació segons temps REAL.





10km Tossa de Mar



Després de provar les vambes Hoka One One, el diumenge vam anar a Tossa de Mar, on s'hi cel·lebraven els 10km i Mitja Marató del poble.

Vaig optar per la de 10km ja que era una setmana carregada d'entrenaments i aquesta cursa no era cap objectiu, tant sols disfrutar-la i passar el dia a Tossa.

A l'arribar vam aparcar aprop del pavelló, a uns 800m de la sortida que es feia al passeig, no vam buscar lloc més aprop perquè després aprofitaria el servei de dutxes facilitat per l'organització per dutxar-me i anar a dinar posteriorment.

Recollida de dorsal, samarreta (bastant xula de color groc i textes en negre i verd) i  bossa d'obsequis (un gel Nutrisport i publicitat vària).



La cursa va començar a les 10, una hora una mica tard ja per l'època que erem, així que va tocar fer ús de les ulleres de sol.

El circuit consistia en un parell de voltes pel poble, voltes que no eren iguals, tant sols es solapaven uns parell de kms.

Sortida puntual del passeig i sense cap objectiu avui, rodant a ritmes una mica inferiors als 5min/km.

Cap al km2 ja enfilem la carretera de Girona on mica en mica el desnivell es va fent sinuós i petites pujades es combinen amb baixades, al km3,5 mitja volta de 180º i tornem cap al poble, veient així que encara hi ha gent que li falta el tram de pujada i tornada.

Cap al km5,5 tornem a entrar al poble, passem l'avituallament, nombrós i amb molts voluntaris repartint aigua, mai havia vist tants voluntaris a l'avituallament, felicitats!
Tot i que no n'agafo, ultimament per fer 10km planers no tinc la necessitat de beure.

Seguim baixant de nou cap a mar i recorrem en ziga zaga els carrers estrets del barri vell, una part molt i molt bonica. Tornem a passar així pel punt de sortida però ara seguim paral·lels al mar direcció nord, comença una pujada més pronunciada i agafem altura, el mar ens segueix quedant a ma dreta.

Ja sabia que al km7 hi havia una pujada d'1km bastant pronunciada per anar a trobar amb la Crta de Sant Feliu, així que baixada de ritme i amb molts corredors iniciem la pujada, no em canso excessivament així que vaig atrapant corredors, però sembla que no s'acaba mai aquesta pujada, al final, a dalt de tot es separen les dues curses, la mitja va a la dreta direcció St Feliu i la de 10 a l'esquerra on iniciem per la carretera un descens bastant pronunciat. Aquí ens ajuntem un grup de 4 runners, a mesura que la baixada avança apreto i els deixo enrera, a la tornada en pla, ja al km9 m'avança un corredor el qual m'hi enganxo per no pedre ritme.

S'acosta al final i tornem a passar pels mateixos carrers estrets del barri vell d'abans... a dos girs abans de meta la Maria em crida i la saludo, finalment, entro amb un tems de 48'59", dos minuts més que el Parra però totalment satisfet, hem vingut a rodar avui i a més amb les pujades d'aquest poble no és possible fer bon temps.

A nivell comparatiu, el guanyador dels 10km del Parra va fer aproximadament 31', aquí, el guanyador n'ha fet 35.

M'acosto a la zona de l'avituallament final, on ens donen una aigua i una buti amb pa amb tomata.



Arriba la Maria i xino xano tornem cap al cotxe, tot i que hi havia un tren turísitic gratuit per corredors i acompanyants que t'apropava al pavelló, no l'hem agafat, així faig aproximadament 1km per acabar de relaxar les cames.

Tant els vestuaris com les dutxes del pavelló impecables, perfectes, una dutxa i tornada cap al poble on teniem taula reservada a La Roca de Tossa, abans però, una volta per la zona d'arribada on encara arribaven corredors de la mitja, i una canya amb unes olivetes.

Finalment anem a dinar un bon arròs negre, bé de preu i bastant bo.



Passades les 16h tornem cap a Girona, ha estat un dia perfecte, una mica d'exercici. un bon dinar amb bona companyia en un dia formidable de temps, sol però no molta calor.


Aquest és el recorregut, l'elevació i el ritme... fixeu-vos en el km7...



Una cursa maca però alhora dura si es pensen que són 10 planers, ja ni parlar de la mitja que crec que tenia aproximadament uns 500+, torno a repetir molts i MOLTS voluntaris molt joves ajudant a la tasca, gràcies nois!! Heu estat collonuts.



dilluns, 5 de maig de 2014

Test Hoka One One



Aquest dissabte passat vaig assistir a un test gratuït de les vambes Hoka One One, gràcies a la marca i a la botiga Caranord de Platja d'Aro regentada pel gran Jordi Gamito, que oferien aquest servei conjuntament.

El test va consistir en dues parts, primer una explicació i xerrada tècnica i posteriorment sortir a córrer amb les vambes en qüestió.

A les 10 del matí el comercial de Hoka ens va donar una breu introducció a la marca, d'on venien (per si us interessa, venen de Salomon), què buscàven amb aquest tipus de vamba, quins eren els seus corredors (Emma Roca per exemple), la comparativa de soles, d'amplitud, les plantilles, els varis tipus de taco que porta cadescuna... etc...

També quins models provariem avui, quins models estan traient al mercat i fins i tot quines vambes estan pensades per asfalt.



Primerament vam escalfar amb les nostres vambes, en el meu cas les Fuji Trabuco, donant una volta al parc dels Estanys.

Dir que durant la xerrada ja ens va dir que després de provar les Hoka i tornar-nos a calçar les nostres notariem un canvi brutal, però jo el vaig notar tant sols posar-me el primer model que vaig provar, el model RAPA NUI, aquesta era la vamba més tècnica i amb menys amortiguació de les dues que vam provar.

Rapa Nui


Tant sols posar-me-les la sensació va ser de flotar, com quan et treus la bota després d'un dia d'ski, semblava que portava unes espardenyes d'estar per casa totalment noves.

Amb aquesta vam sortir i vam anar pel camí de ronda direcció St Antoni, on vaig poder confirmar que d'amortiguació en tenen un munt, tenen bona tracció a les pujades i no s'arrastren, o sigui que no costa a l'hora de pujar escales per exemple. Als talls més tècnics, ni gota de sensació d'estar trepitjant arrels i roques com expressament vaig fer.

En plena acció

Es pot tenir la sensació de no controlar prou la trepitjada al no sentir el contacte amb el terra, però amb aquest petit test no vaig arribar a tenir-la.

Al tornar ens vam calçar l'altre model, el STINSON, menys tècnic i molta més amortiguació, i pensada per curses més llargues.
Amb aquestes vam donar un vol curt, tot i així vaig aprofitar el mobiliari urbà per fer salts alts i caure expressament amb tot el taló, i l'absorció del cop era total.

Stinson


Aquestes vambes tenen tot el pes concentrat a la part d'abaix d'elles, i la part de dalt és molt tova, això pot donar la sensació que no es tenen les vambes ben cordades, o que no t'agafa prou el turmell i se't regirarà, amb el test no em va passar tot i que personalment m'agrada sentir que tinc el turmell apretat, en canvi a una participant li encantava no tenir la sensació de tenir-lo tant agafat.
Al ser més tova la part que envolta el turmell (respecte a les Trabuco) a un li dóna aquesta percepció.

Veig que les haurem de testar en baixada dreta i tècnica.
Gamito posa dia i hora haha :P

Per cert, sembla una vamba molt alta però no ho és, el peu va per sota del que és la goma de la sola, en el cas de la Stinson per exemple, va a una alçada aproximada de la línea blanca que queda entre la cyan i la verda festuc, més o menys!

Si me n'hagués de quedar una em quedo amb el model RAPA NUI, al tram que vam fer a les roques del cami de ronda pujava com una meravella, i tant una com l'altra, semblen molt aparatoses però són molt lleugeres. Molt més del que semblen, em vaig quedar sorprés.

A nivell comparatiu de pes per exemple:

ASICS FUJI TRABUCO: 360gr
HOKA STINSON: 320gr
HOKA RAPA NUI: 290gr

Queda clar la meva sorpresa al provar les RAPA NUI al notar tal canvi de pes sobretot al tractant-se d'una vamba maximalista, recomenable pels que pateixen de turmells, genolls, etc... ho absorbeix tot i per contra no resta distància a la gambada.

Vamos Equipo!!

L'únic de no tant positiu, és que em van donar sensació de bastanta calor a la planta del peu, més que les Trabuco, potser ho feia el fet de portar mitjons prims i de que eren quarts de 12 del migdia.

Tampoc se'n poden extreure conclusions finals, ja que en total vam córrer tant sols uns 5km.

Una bona opció a tenir en compte de cares l'any que ve, planificant el tipus de cursa, distància i tarreny, per exemple en tirada llarga i sabent que el tarreny és pedragós.

Per cert, ens van regalar uns mitjons Salomon... hehe!

Vaig quedar content amb la vamba i sobretot amb el test, que et deixin provar un article com aquest és d'agraït i de ben segur que si se'n repeteixen allà hi serem.

diumenge, 4 de maig de 2014

Marxa dels Senglars



Dijous 1 de maig vam anar a fer la Marxa de 10km dels Senglars a Bescanó, organitzada per Bescanó Corre.

Hi havia dues modalitats, cursa de 25k amb més de 1200D+ i la marxa, que es podia fer a peu o corrents amb més de 250D+ segons la web i segons el meu GPS 391D+...
Em conec el tarreny i sé que 25 per allà es poden fer molt durs, a part, si que estic preparat per fer aquesta distància, però venia d'una cursa el diumenge anterior i el diumenge següent en tenia una altra. Així que 10k, a buscar sensacions i a sumar kms i desnivell.

A les 8:15h vaig passar a buscar a en Robert P, a la clàssica rotonda on quedem sempre amb ell, no us la dic perque si mai ens fem famosos sabrieu on trobar-nos...

En 10min arribem a Bescanó i hem aparcat bastant aprop, ens hem acostat a la zona de recollida de dorsals, i ja ens hi hem trobat a en Rafa que també faria la de 10.

A la cua de 25 m'hi trobo a en Robert S, diu que el van enganyar per fer la de 25.. hihi... i també a la Charo, integrant de l'equip TR Running. Ens saludem i comentem una mica el desnivell que es trobaran, i l'escala de ma, que en Juanjo m'havia passat per foto dies abans.
Saludem a en Juanjo, avui és el cuiner encarregat de les butis, que surtin bones eh!!?

Saludo també a un company de gimnàs, que venia de fer la llarga de St Martí Vell.. quin crack!! i a la Gemma, que avui, després d'un llarg temps pot tornar a fer una cursa.

A les 9h ens posem al costat de la sortida per animar als de la llarga, surten i de seguida ens col·loquem nosaltres, avui som poca gent i bona part són caminadors, una cosa bona és que no han sortit abans i no ens obstaculitzaran el pas.

Un petard anuncia la sortida, i des de la gespa del costat del pavelló agafem la carretera d'Estanyol fins a l'alçada de Mas Casilda, allà una ma em toca i em saluda, cony!! En Bertu!!! Quina SORPRESA!! Ex company d'escola i de Diables d'en Pere Botero, els de Salt, anem junts i parlant fins que trenquem a la dreta a la pista que girant casi 180º s'enfila, és la pista que porta a Font Bernat, allà deixem de preguntar-nos com ens va la vida, comença la pujada!

La primera part de la cursa la passem per la banda oest de la crta d'Estanyol, des del km2 vaig sol (tot i que no 1r, ja m'agradaria!!).. ningú a davant i algú al darrera els quals m'atrapen abans de l'avituallament.

Parem tots i carrego energies amb aigua, isostar, mig plàtan, una llaminadura i un quart de taronja.

El clàssic grup el formem una parella un dels quals porta una motxilla, que ja han sortit de l'avituallament, el del Triatló  Costa Brava i el seu amic, un del Club Trankils i jo.

Menys el "trankil" i jo tots ja han sortit, creuem la carretera i ens fotem per un corriol, curt on primer hi té una baixada pronunciada i tot seguit pujada, per anar a petar a la pista que voreja la casa dels gossos (així en deiem quan hi anavem amb BTT).

El "trankil" em diu que ell apreta molt en baixada fàcil (pista), collons i tant, ni que ho digui, passem la casa dels gossos i iniciem la baixada, el perdo de vista!! A la baixada emporlanada atrapo al del Triatló i el seu amic, i els 3 baixem el corriol que ens queda a ma esquerra, ens tornem a trobar amb el trankil, ja ho pot ben dir, de la distància que ens ha agafat el tornem a atrapar aquí, em diu que ell baixa amb molt de respecte ja que ja es va fer mal una vegada.

Tornem a sortir a pista, aquí li dic que només queda baixada, poques pujades hi pot haver si en fem alguna, i .. exacte, per on em pensava, girem a l'esquerra al camp... al final del camp farem el corriol guapo de la dreta o la pista de l'esquerra que torna a Bescanó o que també es pot anar a Santa Anna..?? Doncs cap a la dreta, a fer la ziga zaga del corriol.. que guapo que és.. i quina il·lusió correr per on fa anys hi deixava les gomes de la BTT.

Enganxem de nou la pista i cap avall, ara si que només queda o baixar per l'asfalt de la font de St Sebastià o anar cap a Santa Anna... doncs.. cap a Santa Anna, aquí només sóm tres, el del triatló, el trankil i jo, el seu amic s'ha quedat enrera, passada l'ermita iniciem la baixada, gir en sec de 90º graus a la dreta i un corriol per seguir baixant, just abaix de tot, ens trobem amb la parella de la motxilla, i així, tranquils i en grup recorrem l'últim km, en pla i pels carrers de Bescanó. Un tall que s'ha fet pesat, però ha ajudat que m'ho coneixia i sabia el què quedava.

A l'arribar a la zona de meta, sento que em criden, són la Victòria, la Maria, el fillol i els seus germanets.
Al final, i sense cronometratge (els de la marxa no en teniem) faig 1:03:35, crec que millorable però no hem sortit a matar avui, tot i que penso que havés quedat prou bé a la classificació.

Just passar l'arc em trobo amb en Jordi Rabionet, havia vingut a veure els companys i avui no ha corregut perque es reserva per la Mitja d'Empúries, la qual, a aquesta hora ja sabem que l'ha guanyat, FELICITATS CAMPIÓ!!
Ens saludem efusivament i li comento la jugada, encara noto les cames del Parra de diumenge passat però bones sensacions.

Tot parlant amb ell ens acostem on hi tenim la Victòria i la Maria, els petits pregunten pel papa.. encara no ha arribat, tot i que al cap d'una estona arriba i també l'animen a fondo. S'acosta on estem nosaltres i els hi diu que "l'Ernest ha arribat abans perquè de tant en quan se l'ha de deixar guanyar"... haha quins collons!!

Agafem la botifarra d'en Juanjo.. (ieee.. malpensats..!!) i tornem a l'arribada on veiem que ja arriba en Rafa.., en poc temps tornem a reunir-nos, també ens trobem amb la Gemma de nou i la dona d'en Robert S.

Ens estem una estona per allà, més tard hem anat al parc a que els petits es distreguin i quan ja han marxat a casa, amb la Maria hem fet l'últim vol a la zona d'arribada, és quan ha arribat en Robert S, de la llarga!! Avui s'ha doctorat, no era gens fàcil!!

Ara si... la gana apreta i marxem, ens despedim d'en Robert i l'Olga, d'en Jordi, Juanjo i Gemma, l'Albert G, i l'Edna, que ens l'hem trobat passejant el gos.

A l'arribar a casa veig per una foto de l'Andrea que en Quim P també ha fet la de 25, de fet ho sabia però no me'n recordava i no l'he pogut saludar a la sortida, ja que no l'he buscat. A la propera mestre!

Tot i ser la primera vegada i veure'ls anar de bòlit ha sigut una bona cursa, amb un bon recorregut i racons molt amagats de La Miquela, s'ho han currat!! I molt bona la buti Juanjoooooo!!
Si ens ho planifiquem, l'any que ve a per la de 25k!

Quan Bescanó Corre pengi fotos, actualitzaré el blog amb alguna imatge més.