L'entreno-cursa. Vall-Llobrega 2014

Arribava la setmana santa i amb ella el desinflament de curses populars, mirant a Runedia vaig veure que hi havia una cursa interessant a Vallfogona del Ripollès, la primera edició de la Corriols de Foc, prova del circuit de les curses de muntanya del Ripollès, amb dues modalitats, curta i llarga, uns 13 i 20.
Un parell de setmanes dubtant de si fer-la o no, m'agradava el fet de córrer pel Ripollès però, em feia enrera fer més d'una hora de cotxe per arribar-hi.

Al final la vaig descartar i em vaig programar un entrenament per muntanya on havien de sortir uns 17km amb més de 600D+.
La idea era pujar al Mas Nou (on hi ha el Golf) de Platja d'Aro, pujant per Sta Maria de Fenals, baixant a Castell d'Aro i tornant a fer una pujada aprofitant la ruta de les fonts, per tornar finalment a la zona dels estanys de Platja d'Aro pel carrilet.

Juntament amb això, la setmana la completaria amb 3 entrenaments en pla, dos a Girona amb TR Running, un dels quals era el Test de 5km en vistes a la Cursa d'Esports Parra on el vaig fer amb 22'30" clavats, o sigui un ritme constant de 4:30/km amb molt bones sensacions, i finalment el divendres una sortida suau per Platja d'Aro amb la meva germana, volta fins a Castell d'Aro, baixada a S'Agaró i tornada a Platja d'Aro pujant a Puig Pinell i tornant pel Decathlon, vam aprofitar també i vam visitar Cara Nord, a saludar en Jordi, on la meva germana li va poder comentar les sensacions de les noves perneres, i aprofitant va caure algún producte de la marca Land, encarat a l'estiu. (Land, per cert, fabrica a Hostalric, una altra marca que té la seu a casa (com Hoko, Madform, Medialast, Bussetus...))

Aquesta setmana de 4 entrenaments ha estat totalment enfocada per afrontar el final de mes d'abril i el mes de maig amb 5 curses en 4 setmanes. Al final del post indico quines són.

Entrenament del dimarts a Girona

Esperant a veure si finalment feia l'entrenament del diumenge del Mas Nou (sobretot pensant amb la pluja), quan finalment vaig decidir dir-ho al grup de whatsapp que tenim els runners de la colla, en Rafa es va avançar dient-nos que si algú s'animava a fer la Marxa de Vall-llobrega, 7 i 15km de muntanya.. ep.. ostres... vaig informar-me i la llarga eren 15km amb més de 600D+... doncs vinga, canvi d'entreno per la cursa, tant per tant, córrer amb gent és més divertit i descobrim nous camins.

La cursa començava a les 8 del matí, recollida de dorsals a partir de les 7:15h, anar fins a Vall-llobrega són 45min, o sigui.. m'he hagut de despertar a les 5:30h de la matinada, per poder esmorzar tranquil, una dutxa d'aigua freda a les cames, un parell de tortitas mexicanes amb nocilla, te verd amb mel.. vestir-me i a les 6:30h en Rafa ja m'esperava per posar rumb a la costa.
Un diumenge, 5:30h.. aixecar-me per córrer...??? Doncs no m'ha fet ni gota de pal.

knock knock, wake up...

Tot preparat per no perdre temps de bon matí

També dir que al radar encara hi sortien bastantes taques de pluja tot i que anaven marxant cap al nord i semblava que si més no, no ens cauria el gran xàfec mentres estiguessim corrent.

Camí de Palamós, hay alguien ahí..?

Recollida de dorsals

Botifarraaaaaaaaa!!!

Hem arribat clavats a les 7:15h, recollida de dorsal a la rambla, un gran foc anunciava que hi hauria bon premi a l'arribada, hem fet un cafè al bar del costat, i cap al cotxe a preparar-nos, tot i arribar 45min abans de la sortida, que ràpid passa el temps!! 5min d'escalfament i cap a la sortida, aquí ni arc, ni cronometre, ni res de res.. al crit d'algú hem començat a córrer.

Havia decidit fer la cursa molt tranquil, fins al km1,5 pujadetes suaus però res complicat, a partir del 1,5 fins al 4, la cosa ha canviat i ens hem endinsat a bosc per una pista, baixada de ritme i pas a pas anar pujant, cap mena de patiment, com sempre i més avui encara, m'avançava gent, ja els senties esbufegar, i era tant sols la primera pujada, una parella abrigada fins als topes m'ha avançat i no sé perquè he pensat que no durarien gaire... efectivament, un trosset pla i han hagut de descansar, els passo i enllaçem pujades amb baixades però en general anar pujant, enmig ja ens hi hem trobat el 1r avituallament al km 3.

Al km4 corriol d'1km de baixada, una trialera molt guapa on fins i tot hi havia plataformes de fusta perquè les BTT puguin saltar quan hi baixen, anava a un ritme superior que els de davant, m'han preguntat si volia passar però els hi he dit que no, avui no calia, així que darrera d'una dona amb jersey rosa, fins al punt més baix, on hi havia el 2n avituallament, ells s'hi han parat, jo no.

Arribada en grup al segon avituallament

Gir a la dreta i pujada de nou per pista, al km 5,5 aproximadament, es separaven les dues curses, la curta girava a la dreta i tornava cap al 2n avituallament, per tant també els hi servia com a 3r avituallament i d'aquí ja tornaven cap al poble, nosaltres hem enganxat un nou corriol bastant dret per empalmar amb la pista que haviem deixat feia un parell de kms.
Anàvem tots a peu, on he aprofitat per avançar a un parell de corredors, la dona del jersey rosa li comentava a un seu company que era molt dret i que ja es sentia bullir els bessons.

De nou a la pista, amb pendent més moderat, la dona i els seus dos acompanyants m'han avançat i la dona li ha comentat a un que "és dura la muntanya eh...", al què jo he pensat, carai, això vol dir que aquest noi fa poca muntanya i tot i així van bastant a la idea, encara no haviem arribat a la meitat del recorregut.

Bé, ja ens haviem format el clàssic grup de les curses, aquests tres, el del paravent vermell kalenji, el de la samarreta del Punk Trail, el que sembla que porta un banyador...

Així hem arribat aproximadament a la meitat de la cursa, un bon tros de baixada corrible, on m'he posat a uns 4:30/km, he decidit seguir anar tranquil però apretant una mica més.

Una pujada empedrada abans d'arribar a Fitor, aquí, els del grup que anaven més forts han començat a caminar, bona senyal per a mi doncs em sentia còmode, els he atrapat i junts hem arribat a un nou avituallament, ara si que m'he parat, un got d'aigua i un quart de taronja, tot i que també hi havia fruits secs i pastissets de xocolata!

L'avituallament abans de Fitor

La dona del jersey rosa ha preguntat si quedaven encara pujades... ens han dit que en quedava una, jo no estava preocupat, em sentia bé.

Alguns s'han quedat a l'avituallament, i d'altres com el de Kalenji, un noi de samarreta vermella i malles negres, i el del punk trail, hem seguit endavant.
El del "banyador" s'ha parat a pixar i més tard ens ha avançat a tots, ja no l'he vist més.

Hem vorejat Santa Coloma de Fitor, no hi havia estat mai i és molt maco. Hi havia un grup de bikers esmorzant a les taules de pic-nic els quals ens han saludat.

Santa Coloma de Fitor

A partir del km 11 iniciavem la baixada, però amb algunes pujades intermitges, pujades on no n'he feta cap caminant, en canvi si, alguns dels que anaven amb mi, així, els he pogut atrapar, avançar o deixar una mica enrera.
Fins no fa molt, jo també ho havés fet caminant, ara en canvi, els resultats estàn arribant i m'he sentit molt bé de forces.

De cop, hem passat de la zona verda a la zona cremada pels focs de mitjans març, encara feia olor a cendres.
Un paisatge trist però alhora captivador, no havia corregut mai en un lloc així, tot negre, arrassat com si havés explotat un volcà, la imatge era curiosa, tot negra i a la llunyania els colors dels corredors passant entre arbres.

Finalment hem arribat a l'última pujada per corriol, la baixada d'aquest, complicada, rocs grans i solts, si heu pujat a Puigmal o Bastiments, salvant distàncies, era bastant semblant, però les pedres més petites clar.
Aquí cadescú agafava el camí de baixada que li semblava més fàcil, ajudat-me a frenar amb els arbres.. cremats.. o sigui que hem acabat tots amb les mans negres més no poder.

D'aquí a l'arribada, baixada per pista, on he decidit posar-me a prova, 2 km mantenint-me a 4:00/km i amb trams puntuals de 3:50 baixant fins i tot a 3:42, d'acord, feia baixada, però tampoc és fàcil controlar a aquest ritme, en aquest aspecte, contentíssim perquè abans baixava amb molt més respecte i massa tensionat, ara en canvi molt més lleuger.

D'aquesta manera he pogut avançar fins a 4 corredors, arribada a meta amb un temps molt millorable de 1:38h, però sense xip, ni cronometre oficial, tot controlat des del rellotge d'un mateix.
A pesar de que el temps sigui millorable, he acabat content, no ho he donat tot però tampoc era la meva intenció, menys kms i desnivell que l'Astrid 21 de Girona, una mica més corrible, i per contra si a l'Astrid vaig acabar podrit, aquí he acabat molt sencer.

Un entreno-cursa que ha servit per sumar kilometres, desnivell i seguir enfortint cames, cos i cap.

Costa veure, però si ampleu la imatge veureu les mans ben negres de les cendres

 

Esperant l'obsequi i la butifarra!

Peassut de butifarra!

A la recta final, hi havia en Rafa esperant-me, hem anat a posar-nos alguna cosa seca, i a per la butifarra i la samarreta d'obsequi, ha sigut llavors quan ha començat a ploure, i ens hem resguardat al porxo del bar on a primera hora haviem fet el cafè.

No es pot demanar més per una cursa així, recorregut maco, un parell de corriols més tècnics, 4 avituallaments bastant complets, botifarrada, aigua, coca cola i VI a l'arribada!
Tot per 6,70€, d'acord, no hi havia ni cronos ni res semblant però és un preu imbatible.

La samarreta tècnica de record.

Hem tornat cap a Salt tot parlant de curses i plans propers, en Rafa també està content perquè ja es nota la millora un cop sortit de la lesió, tot i que avui ha destrossat les bambes... RIP.
Una dutxa i un cafè m'han portat cap a Taialà, avui teniem barbacoa d'estreno de la casa de la Clara i l'Edu, per una vegada no he tingut la comilona el dia abans de la cursa.

A nivell de material nou, les malles Land comprades a Cara Nord Platja d'Aro molt bé, menys compressives que les Hoko Kamikaze que tinc i semblaven una mica més fresques, potser ho feia la sensació de no anar tant apretat.
Tenen una malla-calçotets rollo banyador interior, un dia ho he de provar sense roba interior, perquè ahir, portant calçotets de running de Kalenji potser amb la suor em relliscaven una mica del darrera, però molt poc i res problemàtic, només me'ls vaig posar a lloc de nou una vegada.
Tenen tres butxaquetes exteriors de malla, una al davant i dues al darrera, quan me les vaig comprar vaig pensar que potser no quedava prou apretat i em saltaria el que hi posés (claus, llaminadures, gels...) però no, ahir vaig portar unes llaminadures de Nutrisport i no en vaig perdre cap, ara ho he de provar posant-hi les claus del cotxe, o de casa, buscant el sistema perquè no em vagi fent soroll al rebotar mentres corro (amb una goma d'enciam...?), cosa que em molesta molt quan corro.

Per dinar... més botifarra! Ole tu!

Ritme i elevació.

Ara si, propera cursa els 10km d'Esports Parra de Girona, dia 1 a Bescanó 10km de muntanya, el 4 a Tossa de Mar 10km urbans, l'11 a Vitoria-Gasteiz 10km urbans a la d'en Martín Fiz, i el 18 a Banyoles decidint encara si faig 13,5km o mitja marató de muntanya.

Prioritats, MMP a Esports Parra i intentar-la batir a la de Martín Fiz de Vitoria dues setmanes després.
A Bescanó apretarem aprofitant que és muntanya, les altres dues, Tossa i la modalitat que fagi a Banyoles serà com la d'avui, no em vull sobrepassar i lesionar-me.
Al juny em queda un altre objectiu principal, fer un bon paper a la Races Trail Running de Vitoria-Gasteiz, amb la pujada al clàssic Zaldiaran..

Arriba el moment àlgid de la temporada.