Alenyà & Run: Cursa Gavarres Astrid 21.

M'estic acostumant massa bé a fotre una comilona el dia abans d'una cursa de muntaya, si per La Pedratosca de La Bisbal va ser una calçotada a Bescanó, el dissabte abans de la cursa, va tocar cargolada amb la Maria a Can Barris amb els veïns de Platja d'Aro de tota la vida, en Xevi, la Cristina, en Marc, la Meritxell i les seves petites, la Berta i la Isona respectivament.
Feia anys que no hi anava, i crec que 80 cargols jo sol és un bon número per recordar els vells temps, ara.. no penso tardar 10 anys en tornar-hi... Quan quedem doncs??

Tandem Alenyà-Plàcias Brothers VS 200 Cargols.. FIGHT!

El cargolet de pasta brie amb crema i maduixa

La cursa, d'això venia a parlar, des de l'any passat que la coneixia, i aquest any no la podia deixar escapar, actualment, abans d'inscriure'm estava sobre els 12-13km per muntanya aguantant-los bé, havia de triar doncs fer la de 10 o la de 20... no hi havia terme mig, 20 em van semblar una mica massa potser i em vaig incriure a la de 10km.

Però per culpa d'un tuit del senyor Tapi Carreras... al final em va / em vaig convèncer i pagant la diferència vaig acabar apuntant-me a la de 20. La primera experiència amb aquesta distància en muntanya.

Des de la Pedratosca, si bé he fet entrenaments en pla només he realitzat un entrenament per muntanya, fent 16km i poc coronant Sant Grau i La Miquela, acompanyat precisament d'en Tapi, i en Juanjo i en Dani.

En Tapi també s'havia apuntat a la cursa de 20km, ell enfoncant el seu repte de la OCC i la Marató del Cap de Creus, i jo, com a màxima distància i desnivell feta fins el moment.

Durant la setmana de la cursa s'han succeït les incripcions d'amics, primer en Juanjo, que aniria amb en Robert Masó, els dos de Bescanó Corre que farien com jo la de 20, després en Gerard i en Rafa per whatsapp també ens van comentar que farien la de 10, i finalment l'Anna, la futura dona de l'Andrei, company de feina, em deia per whatsapp que també faria la de 10.

D'anar amb en Tapi, a ser una bona colla!!!

Així que a les 7:45h he passat a buscar l'Anna per Sta. Eugènia, ella havia de fer la inscripció in-situ, més tard pujarien l'Andrei i la Maria en moto.

A l'arribar, recollida de dorsals, inscripcions i hem començat a trobar amics, primer en Rafa, després en Gerard, l'Isaac Arimany, en Robert Masó i en Juanjo, en Marc Calleja que s'estrenava als 10, tot i fer-la a peu, per algun lloc es comença, saludo també a en Jordi Rabionet, i alguns amics que no m'hi esperava, en Jordi Pérez, company de feina, i Quim Paradís i en Pau Roura. Quina alegria trobar-te amb vells amics quan no te'ls esperes, i més, per compartir cursa.
Mentres parlo amb en Pau veig una ma aixecada movent-se, és en Tapi que està a la cua per recollir el dorsal. Ja hi sóm tots!

Dorsal a lloc, breu escalfament on he saludat, avui si, al meu ex-veí, l'Albert Juncó, ell feia la de 10km.

A les 9 i poc, tret de sortida i arrencada molt tranquila al costat d'en Rafa i l'Anna tot xerrant, era de baixada, encara ens ho podiem permitir. Ens passa en Gerard sense veure'ns i li dic.. "vinga Canadell... fot-li gasss!!"

El moment de la sortida. Foto d'Astrid 21

Ep.. allà a l'esquerra controlant el ritme

He deixat a en Rafa una mica enrera i abans de començar la baixada cap a la variant, m'he enganxat amb en Quim on hem anat xerrant fins a la variant, allà es separaven les dues curses, llarga esquerra, curta dreta, doncs cap a l'esquerra tocava anar. Primers metres d'ascensció, aquí he deixat de parlar i en Quim m'ha començat a agafar metres, li he dit que tirés, que jo en pujada encara he de millorar molt. Sabia que la pujada era llarga, fins al Castell de St. Miquel, així que tranquil i xino xano cap amunt.

Ens hem endinsat en un corriol bastant brut, entre les branques, les pedres i el sol que venia de cares, havia d'estar pendent a tres bandes. Al sortir una mica del corriol, cap al km3,8, sento "collonsssssss..", aixeco la vista i.. si... WALL OF DEATH! Uns 200-300m de paret dreta, ritme a 0 per hora, esperant el torn de començar la pujada, ajudant-nos de mans, arrels, branques, arbres, pedres.. tot el què hi havés a ma.

A l'arribar a dalt, pista que continuava pujant combinant-ho amb algunes baixades per arribar finalment a la pista d'on venien els de 10km, trobada amb caminadors i tots junts fins el Castell de Sant Miquel, on hi havia el primer avituallament, molt complet, varies begudes, taronges, plàtans, fruits secs, llaminadures...

Espectaculars vistes dels Pirineus nevats just abans d'arribar al Castell de St. Miquel. Foto d'Astrid 21

Ja haviem coronat la primera pujada, i les cames ja deien que avui costaria, bé, ara toca baixada, bastant ràpid durant el tros que baixa de Sant Miquel fins just abans del corriol de la mort de les mines, un cop iniciem el corriol, jo, per falta de tècnica deixo avançar un parell de corredors i vigilant segueixo baixant, a vegades semblo un contorsionista, se'm regira el turmell però sempre els he tingut de goma i no me'n sento, en un punt patino i decideixo baixar a lo snowboard, de costat i deixant-me lliscar per la sorreta. Ouyeah penso... si ou yeah mis co*ones...

La trialera s'aplana una mica i atrapo un parell de corredors, els quals em tornen a passar quan iniciem la segona de les pujades, tot i que ens trobem tots novament al 2n avituallament, carrego d'energies i formem un grupet, cadescú al seu ritme, amb els que hem anat junts casi fins al final. Una noia i un noi s'avancen i no els torno a veure més.

Al sortir de l'avituallament, ostia... pixera... cagondes... parada tècnica, i uns litres menys a transportar amb mi... haha.
Les cames em bullen i comencen a queixar-se, em començo a notar pesat, però miro el crono i veig que queden uns 8km.. va vinga, que després hi ha d'haver baixada, i efectivament arriba la baixada, però... si, faltava la 2a part de la 2a pujada, endinsada a un corriol que continua pujant i pujant, m'avancen aquí 5 corredors dels que ens haviem trobat a l'avituallament número 2.

Empalmem amb pista novament, i ara si, estem al km13,5, de lluny ja es veu un nou aviuallament amb molt poca pujada per arribar-hi, on veig que aquests corredors ho fan a peu, penso que ells també comencen a estar carregats, un got d'aigua i corriol de baixada, vaig primer d'aquest grup, aquí novament, ens trobem caminadors que estaven fent la de 10, ens deixen passar sense cap problema.
Un d'aquests caminadors em penso que és en Marc i li dic "adéu Marc", però o no em respòn, o no és ell, o no me n'entero si és que em diu alguna cosa

Deixo enrera als del grup i m'enganxo tota la baixada de pista amb un noi de samarreta taronja, vaig a bon ritme 4:15/km - 4:20/km i l'estic atrapant quan noto una cosa estranya... cony! El Dorsal s'ha trencat de les puntes, s'aguanta tant sols per un imperdible, merda.. toca baixar, mantenir el ritme, anar en compte amb les pedres, caminadors, i posar-me de nou l'imperdible, evidentment em clavo l'imperdible al dit, el noi taronja avança metres.... apreto i el torno a atrapar, finalment l'avanço just creuant la variant.

La baixada m'ha anat bé per recuperar alè, però no cames, que la baixada també carrega!! I encara queda la pujada final a Montjuic... uf... Només em queden els propis ànims de que ja va queda menys per arribar al final.

Arribem a l'ultim avituallament en cursa, el punt més baix de la cursa situat a la Font del Ferro, no m'hi paro, ja queda poquet, sento una veu que em diu "Vinga aquests de la llarga, ànims!!" ho agraeixo aixecant la ma, aquí m'enganxo amb un noi que portava una samarreta groga que sortia de l'avituallament i comentem que ja queda poc però collons quin trote portem, torna a venir pujada i tot i que no és molta ho faig a peu, ja no puc.

M'avança de nou el de la samarreta taronja però abans de sortir a la carretera asfaltada que ens puja a Montjuic, els tres acabem caminant, avancem al de la samarreta groga, i juntament amb el de taronja diem, vinga, asfalt... poc a poc.. corriol.. vinga.. a peu... Veig que no podré baixar de 2:15h, si fos pla si, però impossible. Anem junts els dos ajudant-nos mutuament.
Abans de la pujada final i per un camí de terra, una miiiica de baixada on penso, si baixant l'he adelantat, aquí també ho puc fer, i si, poc a poc a un ritme lent el deixo enrera.
Els del grup del 2n avituallament ja no els veig.
Queden les dues ultimes paelles de pujada, intento fer-ho corrents però sembla que no puc... vinga que si que puc, em poso a "córrer" i veig a en Tapi que ja ha acabat, el crido i em dóna ànims, queda poc!!!

Foto d'Astrid 21.

Ja arribem!

Em vaig creuant amb gent, tots donant-me ànims, ultima pujadeta, ja es veu l'arc, a la dreta hi veig la Maria, són els millors ànims possibles, està acompanyada d'en Miky, la Cristina i la fillola Ona, els saludo però dec fer cara de Walking Dead, estic tant cuit que la Cristina, que porta l'Ona embolicada modo cangur a la panxa, penso que torna a estar embarassada!!! Osti els ulls em fallen i el cervell em patina.
Just sota l'arc, l'Andrei i l'Anna, veig que em fan fotos i intento.. saludar.

Arribant, com puc

Paro el crono em 2:20:40h, uff avui m'ha costat, emprenyat perque no m'he sentit a gust.
Saludo a en Juanjo que està assegut al terra i li dic que no gaire bé, que fluixet... totes aquestes males sensacions em passen conforme passen les hores i parlo amb en Juanjo, al cap de poc, començo a estar content i satisfet, avui no he pogut fer més. Només toca seguir entrenant i els resultats arribaran.

Fotos de l'arribada gentilesa de l'Andrei

Parant el crono amb 2:20 llargs.

És un bon resultat. Abans de la cursa en Gerard m'ha comentat que baixés de 2:30h i ho he fet, i si m'ho diu ell, és que baixar de 2:30h no està gens malament.

Miro el sorteig de regals i negatiu, collons, mai em toca res, no com en Dani Soriano.. eh? haha ;)

Agafo entrepa de pernil dolç, una aigua, davant meu hi ha l'Albert Garcia, veí i ex company de futbol a la Coma Cros amb el qual xerrem poca estona, fins que ens donen l'entrepa i s'acaba el xerrar, una estona després em torno a trobar amb en Quim que m'ha tret més de 10 minuts, en Juanjo 20... i en Jordi Rabionet, que també parlo amb ell a l'arribada... me n'ha tret... 50!!! Vaja cracks que estan fets.

Amb l'Anna i en Juanjo

D'aquí al cotxe, a canviar-me i a posar-me AXE... mmmm.. hi ha algú que li ha agradat molt l'olor de la barreja d'AXE amb la suor hahaha.

La Maria, amb en Miki i la Cristina em diuen que baixen al Cul del Món on hi fan vermut i hi ha un grup tocant, jo necessito anar a casa a dutxar-me i després ja hi aniré.

Al Cul del Món, fent el vermut post cursa amb molt bon ambient

Finalment torno a la zona d'arribada on trobo a en Xevi amb el seu fill, en Jaume, no els veia des de que van tornar del viatge de noces, a California, al setembre!!

Així que amb en Juanjo i en Robert Masó tornem cap al cotxe, ens despedim i cap a casa, una dutxa ràpida i tornada cap a St Daniel, on hem disfrutat de música en viu, sol (si.. més sol) i un parell de canyes abans de dinar.

No m'hi he trobat amb el meu company d'entrenaments, en Robert Serra, tot i que m'havia comentat que s'hi apuntaria, més tard, via facebook em comenta que ha fet la de 10 (11,5km) amb un temps brutal de 1:02h i en la 28ena posició!! Està on fire!!

La samarreta de regal, molt xula, amb el dorsal fet miques al vertex superior esquerra i al mig abaix.

La cursa espectacular, recorregut brillant, i gràcies a les últimes pluges, fins i tot un caminet s'havia convertit en riera i era casi impossible escapar-se, així que durant un trosset, corrents pel mig de l'aigua.
Avituallaments excel·lents, voluntaris entregats, nens de l'Astrid disfrutant, saludant-los a tots i cada un, i ells, els més contents. Una petita acció nostra els hi pot desancadenar molta felicitat.
Això si, ha fet calor, i ni mica ni gens ni gota d'aire...!

Avui erem casi 700, corrents per les Gavarres, he pensat que un fotògraf a la part del camiet-riera havés sigut brutal, però no es pot tenir tot.

L'any que ve, a baixar de les 2:20h.