diumenge, 27 d’abril de 2014

46'59"


46'59"...

Per tant sols un segon ja sóc Sub47! Felicitat!! 5'40" més ràpid que la meva última MMP aconseguida el passat desembre a Montmeló!

Durant la setmana havia rebut ànims de que podia fer 45' però sabent en quin estat estava sabia que això, ara per ara, no era possible.

El meu comentari era que podria rondar els 47, minut avall, minut amunt, sempre baixant de 48', això si que ho tenia clar. Però, si partim de la base que la intenció, quan vaig iniciar els entrenaments preparatoris per aquesta cursa era de baixar de 50' puc estar, encara més satisfet.

Així han estat els 10kms de Girona de la Cursa d'Esports Parra.

El ritual de sempre abans d'una cursa, dutxa d'aigua freda a les cames, avui acompanyada provant el nova crema que em vaig comprar, la Pre Performance de Madform, en 5min les cames ja les tenia bullint, esmorzar amb tortitas mexicanes amb nocilla i un te verd amb mel.

Equip preparat

Escalfant motors


A les 9h he passat a buscar la meva germana i hem anat en cotxe fins a Girona, aparcant sota les vies al costat del Gimnàs Girona, haviem quedat a les 9:30h a la Plaça del Carlemany amb els companys d'entrenament d'Esports Parra i alguns de TR Running, a part, també havia quedat al mateix lloc amb d'altres amics runners, els dos Danis, l'Anna, en Joaquim, la Paula, en Vicens, etc...

En Robert Serra m'ha comentat que anessim cap a la Pl. del Lleó, on hi tocava el sol i hi havia en Lluís i així aprofitariem per escalfar. Estava esperant a l'Andrei per deixar-li una bossa però com que m'han comentat que hi havia guardarroba, ho he desat allà i hem anat cap al Lleó. Perdona Andrei si t'he fet parar boig.

Escalfant per la plaça m'he creuat amb l'Albert Junco, i en no res hem hagut d'anar tirant cap al C/ Migdia, encara que arribis mitja hora abans, el temps passa rapidissim... Avui estava nerviòs tot i que no tenia motiu, però sabia que la MMP arribaria i amb molta distància respecte l'última que vaig fer i potser per això estava neguitòs.

Abans de sortir m'ha saludat en Vicenç, que només haviem xerrat via twitter, i així tots junts, cap a la sortida, cada un al seu calaix de temps corresponent, un cop al nostre, ens hem posat endavant, encara que t'adelanti la gent, és una aventatge sortir endavant.

Finalment amb la Paula i en Joaquim no ens hem trobat.

Un parell d'amics d'en Dani Soriano s'han fet aquest selfie i hi sortim en Dani Ovide, la meva germana i jo instants abans de la sortida.

A les 10h sortida i endut per la gent i sensacions estava corrent massa ràpid de l'habitual i ho sabia, tot i així em sentia bé i he decidit seguir, intentava anar més lent però no m'era possible, entre la gent, la baixadeta de Pericot i la frescura de començar la cursa els 3 primers kms han sortit a 4:26, 4:28, 4:30... Sabia que així no podia seguir i he decidit baixar el ritme, m'he moderat, sabia que per baixar de 48, amb un ritme de 4:40 anava bé, així he clavat els dos següents kms, 4'41" el 4 i el 5.

A l'arribar al k5, avituallament, on he agafat una aigua però només he begut dos glops, no la necessitava però beure una mica no va pas malament. I aquí arribava la temuda recta del Wala, 2km llargs amb pujadeta, on ja m'havien avisat de que es feia dur...

On s'acaba el carrilet d'Olot hi he vist l'Andrei, m'ha saludat i m'ha intentat fer alguna foto tot i que no sé si han sortit, m'ha dit que fes alguna posse i li he dit que "si home, ara em pararé..." amb el qual una noia s'ha descollonat dels nostres comentaris.
Doncs al final han sortit les fotos

"com vols que em pari ara!!?"



El km5 l'he passat a 22'46", un bon temps tot i que ja era conscient de que així no podia mantenir el ritme, recta de Maristes, Pont del Dimoni, Wala... baixada de ritme considerable, km 6 i 7 temps clavat de 4'47", previsible sabent el tros que era i la mica de pujada que feia.

k6.. LA RECTA. Gràcies a la familia Soriano per la foto!! Rocks!!

Entre el Pont del Dimoni i el Wala veig en Quim Paradís, que avui no ha corregut, i m'anima efusivament, gràcies crack!!
El km8 és el que s'ha m'ha fet més llarg, des d'on he vist en Quim fins al Wala aproximadament, a 5'03".

Just abans d'arribar la rotonda del Wala, en Xavi Expósito m'ha atrapat i m'ha preguntat que què tal, li dic que justet.. em diu que em reservi i que a la baixada d'Hisenda torni a apretar, he fet cas del seu consell, segurament per això m'hagi sortit un temps superior a 5' en aquest km.

Gir de casi 180º a la rotonda del Burger King i encarada de l'Hipercor, toca baixada, però no he pogut recuperar gaire, la baixada és curta i després ve el "repetxón" de la pujada de l'Hipercor que passa per sota les vies, aquest km tot i així, hem pogut tornar a reduir el temps, fent-lo de nou a 4:47, tornant a clavar el mateix temps del k6 i 7.

Ara si, en queda només un, gir al Wellness on m'atrapa en Dani Ovide, em diu que si l'acompanyo a l'sprint, li dic que no, he augmentat el ritme però a l'sprint ho veia massa, he pogut fer l'últim km a 4'35", mirant el crono constantment per a veure si podia baixar de 47', ho veia molt just...

Creuem Emili Grahit, i em trobo l'Albert, company de feina, que es posa a córrer al costat meu cridant (MOLT!) i animant-me: VA PELTRUC! GAS! OSTIA! VA!.. haha.. qui et va parir!!
Ha sigut aquesta útlima empenta la que m'ha permés arribar a meta amb un temps real de 46'59".. Just 1 segon per sota dels 47!!!

Temps del crono 47'15", temps real xip groc 46'59"
cuit cuit cuit

Contentissim, i cuit com un hippie!!!

Dos metres més enllà em trobo amb els dos Danis i en Carles, que feia uns 20" que acababen d'arribar, bonissim temps per tots, aprofitem i ens fem una foto junts.

Amb el trio 46' just acabar i saludant a en Xavi Expósito que arribava també a meta.


Normalment surto més conservador i acabo apretant, avui ho he fet al revés i ho he notat a Maristes, tot i així no tinc res a dir, ha anat molt bé, i a la propera sabré com afrontar una cursa per baixar aquesta marca, ara ja sé què pot passar si es comença massa fort.

Arribada de la meva germana, al fons, que ha rebaixat en 3' la seva última marca. Fantàstic!


Un cop passada la meta, organització impecable, res de cues, res d'embuts, tot perfecte, una aigua, un suc, un aquarius, unes maduixes...

A la plaça ens hem trobat de nou amb els companys d'entrenament, tothom ha superat els seus objectius, en Ricard, en Pere, en Robert, en Carles, en Bruno, absolutament tots, i també l'Edu, amb qui vaig fer el test de 5km, avui ell ha fet 43' i pico... Tela!!

Els del meu Gimnàs, Gimnàs Girona, han amenitzat l'arribada ballant Zumba, però estava jo per ballar Zumba.. uf...

Més tard, ens hem trobat amb en Lluís, on segons ell no ha tingut un bon dia, de dies fluixos tothom en té i segur que més endavant acabarà amb millors sensacions. Ànims!

Ens hem anat despedint dels companys, he vist a l'Andrei però no a l'Anna, m'ha dit que havia fet més de 49' però en realitat ha baixat de 49' així que també és un bon resultat.

Despedida final de l'equip TR Running, abraçada amb en Jordi Rabionet, avui estava contentissim pel temps i per les sensacions... m'ha agradat molt veure'l així.

Una gran diada runner, amb un dia excepcional i on crec que tots els que conec estàn molt satisfets.

El resum de Runtastic.


És temps de disfrutar-ho, la MMP dels 10km ha caigut en picat tot gràcies a la constància i a l'ajuda dels entrenaments del dimarts, on ara, hi continuarem anant.

Aquestes són les 4 curses de 10km que he fet aquesta temporada... puc estar orgullòs de la progressió:

13-10-2013. Carrilet d'Anglès → 57'58"
20-10-2013. Carrer Nou → 53'26"
15-12-2013. RACC Circuit de Catalunya → 52'39"
27-04-2014. Esports Parra Girona → 46'59"

Tinc dues setmanes abans de la de 10km Martín Fiz de Vitòria, on espero poder rebaixar aquests 46'59" d'avui, on faré dos entrenaments i dues curses a mode d'entrenament, si no baixo no passa res, tot i que crec que amb una bona planificació de cursa i estudi del tarreny ho veig possible.

I si no doncs res, estic més que content amb la progressió d'aquest any, i la temporada que ve ja anirem a focalitzar els objectius.

Avui no havés sigut possible sense una sèrie de gent que m'ha ajudat a avançar, a Esports Parra per organitzar els entrenaments, a tot l'equip de TR Running per ajudar-nos i aconsellar-nos, en aquest aspecte deixeu-me fer una menció especial al meu sherpa d'entrenaments, en Carles Martínez, als amics que via twitter ens animem mutuament, Dani, Joaquim, Vicens, Paula, Ricard, etc, a la meva germana, als primers i segur que no últims consells d'en Jordi Gamito, i als amics de tota la vida de Salt amb els quals hem compartit algún entrenament i curses de muntanya, Juanjo, Dani, Tapi, Rafa, Robert, Gerard, Marc, i en especial al qui em va enganxar a tornar a córrer després de 3 anys parat, en Robert Pizà... Gràcies a tots!!!

Seguirem sumant, seguirem avançant!

Ens veiem els dimarts a les 19h a Fontajau companys, amics!

Classificació Oficial Esports Parra: Classificació 2014
Classificació Championchip Xip Groc: Classificació 2014


dissabte, 26 d’abril de 2014

10 setmanes / 10 km

A l'hivern, tot passant les vacances de nadal a la fantàstica i molt esportiva ciutat de Vitòria, va coincidir que el mite Martín Fiz va obrir la seva botiga dedicada al món del running: Runningfiz, situat al costat del parc del Prado, allà on ell sol entrenar.
El seu soci de botiga és el gironí resident a Vitòria, Marc Hurtado, una altra bèstia de l'atletisme.



Primer entrenament, just el dia del meu aniversari.

Aprofitant que obria el negoci va programar una sèrie d'entrenaments els dissabtes al matí, els quals i dintre dels dies que vam estar-hi, no me'n vaig perdre cap, un fins i tot acompanyat de la meva germana que va pujar uns dies a fer-nos una visita.

Llegenda i bona persona

Tret dels esports d'equip que he practicat de petit (bàsquet, futbol...) no havia entrenat mai en grup i va estar molt bé, fas amistats, és didàctic, social i aprens molt com treballar especificament i no tant sols sortir a rodar. 
Córrer al costat d'en Martín Fiz...? quina bogeria!
El qual per cert, és tot un orgull que se'n recordi de mi, la Maria va anar la botiga fa pocs dies, i en Martín al preguntar si el seu xicot, o sigui jo, era esportista. Li va dir que si però que era de Girona i se'n va enrecordar perfectament de mi i del meu nom, així que el dia 11, si puc, el saludaré a la seva Marató.

Els entrenaments de Runningfiz han tingut tant d'èxit que ara entren dimarts, dijous i dissabte. D'aquí a l'estiu tinc programades dues curses a Vitoria, els 10km de la Martín Fiz, i els 15 de muntanya amb 650D+ que organitza el Corte Inglés i Adidas dins del circuit Races Trail Running, prova que tindrà lloc el 22 de juny, enmig del pont de Sant Joan, si algú s'anima a anar-hi, jo estaré per allà. Pujarem al mític Zaldiaran, si, a part d'un fantàstic restaurant, també és una muntanya ;)
Per tant no podré entrenar amb ells, però a l'estiu, en plena pre temporada hi tornaré a anar, combinant-ho amb guanyant musculatura fent la clàssica pujada a Olarizu.



Si mai pugeu a Vitòria us recomano la botiga, el producte i tracte és excel·lent, i escombrant cap a casa, aneu a menjar a Casa Felipe, on podeu saborejar extrahordinaris plats tipics de la cuina basca i riojana.

Va donar la casualitat que al poc temps de tornar de Vitòria, Esports Parra va penjar el cartell del 3r any que farien l'Operació 10 setmanes / 10km.
Uns entrenaments enfocats a poder fer Millor Marca Personal a la seva cursa urbana de 10km, que enguany es cel·lebra el 27 d'abril.



Així doncs, vaig passar per la botiga i m'hi vaig inscriure, el primer dia m'hi vaig presentar, només erem 5... va haver-hi un problema de logística i va ser una mica improvitzat. Al ritme d'en Lluís Zúñiga vam fer tota una volta sencera a la Devesa i vam tornar a Fontajau, on en Xavi ens va dir que uns altres 5 corredors havien arribat tard i havien anat tirant cap a la Devesa... amb el resultat final de que, no els vam trobar.

Ja el primer dia vam fer 3 grups segons el nostre temps als 10km, en Pere i en Robert van anar amb en Lluís, jo amb en Carles, i la Núria amb en Xavi.
Els entrenaments han estat enfocats bàsicament a les sèries i canvis de ritme, progressivament cada dia a més, no es vol fer un entrenament de tant sols anar a rodar perquè això ja ho fa cadascú quan surt a entrenar sol.

Els dies següents ja hi ha anat vinguent més gent, uns dies més, uns dies menys, gent que només ha pogut venir un dia, o gent que per veus ha acabat vinguent els últims dies.
Així, dia rera dia, s'han anat augmentant les repeticions, la distància, la velocitat i un punt molt important, reduir el temps de recuperació.

Amb l'equip TR Running.

Amb el meu company de fatigues, en Carles, hem progressat moltissim, sobretot jo, ja que ell ja tenia un nivell més elevat que el meu.

Ni la pluja ens ha frenat, ja sabeu que quan plou s'entrena triple, s'entrena el cap, entrenes tu, i entrenes pel que no ha sortit a entrenar.

A una setmana de la cursa d'Esports Parra hem fet el Test de 5km, una petita prova que consisteix en córrer 5km a ritme de carrera, amb un resultat de 22'30", clavant els 4:30/km, passant-ho als 10km, em surt un temps de 45', tot i que ho veig complicat; per una banda positiva, en una cursa la gent t'estira i sense tenir sensació d'estar-te cansant tant vas a uns ritmes més elevats, però per l'altre cara, són el doble de kms a fer.



Estic tranquil, sé que faré MMP, l'última cursa "planera" de 10km i d'asfalt va ser al desembre, al Circuit de Catalunya (per la TV no s'hi veuen les pujades que realment té!) a la cursa del RACC, on vaig fer un temps de 52'30", rebaixant així 1 minut la marca que tenia del Carrer Nou, feta a l'Octubre.
La temporada va començar amb els 10km (realment eren 10,5) de la Cursa del Carrilet d'Anglès on vaig fer 57'.
A la cursa d'enguany del Parra, espero poder rebaixar 10 minuts aquesta marca feta a l'octubre passat. 1 minut més ràpid per km.

Al Circuit de Catalunya

En l'aspecte personal, m'han agradat molt els entrenaments, he pogut fer amistat amb gent que no coneixia, conéixer també a la gent de l'equip TR Running, on ens han tractat de meravella, ens han acollit i tant bona ha sigut l'experiència que juntament amb els novells com jo, en Pere i en Robert, seguirem entrenant amb ells, de moment, els dimarts.
Si us pregunteu si els aquests entrenaments de l'Operació són durs, doncs no, però tothom ho fa al seu nivell, no s'ha de correr a la velocitat de la llum, no acabem morts, tot i que un s'hi ha d'esforçar i veure que progressa, i acabar amb una sensació de feina ben feta. Ho he vist i n'estic molt content.

No en formo part, però em sento com un més d'ells. Gràcies a tots, Xavi, Lluís, Jordi, Joan, als Carles, Edu, Javi, Artur, i al un llarg etcètera que segur que anirem coneixent!!

Si l'any que ve esteu indecisos de venir a l'operació 10set/10km no dubteu més i us recomano apuntar-vos-hi.

Girona, Vitoria-Gasteiz, Platja d'Aro...

dilluns, 21 d’abril de 2014

L'entreno-cursa. Vall-Llobrega 2014



Arribava la setmana santa i amb ella el desinflament de curses populars, mirant a Runedia vaig veure que hi havia una cursa interessant a Vallfogona del Ripollès, la primera edició de la Corriols de Foc, prova del circuit de les curses de muntanya del Ripollès, amb dues modalitats, curta i llarga, uns 13 i 20.
Un parell de setmanes dubtant de si fer-la o no, m'agradava el fet de córrer pel Ripollès però, em feia enrera fer més d'una hora de cotxe per arribar-hi.

Al final la vaig descartar i em vaig programar un entrenament per muntanya on havien de sortir uns 17km amb més de 600D+.
La idea era pujar al Mas Nou (on hi ha el Golf) de Platja d'Aro, pujant per Sta Maria de Fenals, baixant a Castell d'Aro i tornant a fer una pujada aprofitant la ruta de les fonts, per tornar finalment a la zona dels estanys de Platja d'Aro pel carrilet.

Juntament amb això, la setmana la completaria amb 3 entrenaments en pla, dos a Girona amb TR Running, un dels quals era el Test de 5km en vistes a la Cursa d'Esports Parra on el vaig fer amb 22'30" clavats, o sigui un ritme constant de 4:30/km amb molt bones sensacions, i finalment el divendres una sortida suau per Platja d'Aro amb la meva germana, volta fins a Castell d'Aro, baixada a S'Agaró i tornada a Platja d'Aro pujant a Puig Pinell i tornant pel Decathlon, vam aprofitar també i vam visitar Cara Nord, a saludar en Jordi, on la meva germana li va poder comentar les sensacions de les noves perneres, i aprofitant va caure algún producte de la marca Land, encarat a l'estiu. (Land, per cert, fabrica a Hostalric, una altra marca que té la seu a casa (com Hoko, Madform, Medialast, Bussetus...))

Aquesta setmana de 4 entrenaments ha estat totalment enfocada per afrontar el final de mes d'abril i el mes de maig amb 5 curses en 4 setmanes. Al final del post indico quines són.

Entrenament del dimarts a Girona

Esperant a veure si finalment feia l'entrenament del diumenge del Mas Nou (sobretot pensant amb la pluja), quan finalment vaig decidir dir-ho al grup de whatsapp que tenim els runners de la colla, en Rafa es va avançar dient-nos que si algú s'animava a fer la Marxa de Vall-llobrega, 7 i 15km de muntanya.. ep.. ostres... vaig informar-me i la llarga eren 15km amb més de 600D+... doncs vinga, canvi d'entreno per la cursa, tant per tant, córrer amb gent és més divertit i descobrim nous camins.

La cursa començava a les 8 del matí, recollida de dorsals a partir de les 7:15h, anar fins a Vall-llobrega són 45min, o sigui.. m'he hagut de despertar a les 5:30h de la matinada, per poder esmorzar tranquil, una dutxa d'aigua freda a les cames, un parell de tortitas mexicanes amb nocilla, te verd amb mel.. vestir-me i a les 6:30h en Rafa ja m'esperava per posar rumb a la costa.
Un diumenge, 5:30h.. aixecar-me per córrer...??? Doncs no m'ha fet ni gota de pal.

knock knock, wake up...
Tot preparat per no perdre temps de bon matí

També dir que al radar encara hi sortien bastantes taques de pluja tot i que anaven marxant cap al nord i semblava que si més no, no ens cauria el gran xàfec mentres estiguessim corrent.

Camí de Palamós, hay alguien ahí..?

Recollida de dorsals


Botifarraaaaaaaaa!!!

Hem arribat clavats a les 7:15h, recollida de dorsal a la rambla, un gran foc anunciava que hi hauria bon premi a l'arribada, hem fet un cafè al bar del costat, i cap al cotxe a preparar-nos, tot i arribar 45min abans de la sortida, que ràpid passa el temps!! 5min d'escalfament i cap a la sortida, aquí ni arc, ni cronometre, ni res de res.. al crit d'algú hem començat a córrer.

Havia decidit fer la cursa molt tranquil, fins al km1,5 pujadetes suaus però res complicat, a partir del 1,5 fins al 4, la cosa ha canviat i ens hem endinsat a bosc per una pista, baixada de ritme i pas a pas anar pujant, cap mena de patiment, com sempre i més avui encara, m'avançava gent, ja els senties esbufegar, i era tant sols la primera pujada, una parella abrigada fins als topes m'ha avançat i no sé perquè he pensat que no durarien gaire... efectivament, un trosset pla i han hagut de descansar, els passo i enllaçem pujades amb baixades però en general anar pujant, enmig ja ens hi hem trobat el 1r avituallament al km 3.

Al km4 corriol d'1km de baixada, una trialera molt guapa on fins i tot hi havia plataformes de fusta perquè les BTT puguin saltar quan hi baixen, anava a un ritme superior que els de davant, m'han preguntat si volia passar però els hi he dit que no, avui no calia, així que darrera d'una dona amb jersey rosa, fins al punt més baix, on hi havia el 2n avituallament, ells s'hi han parat, jo no.

Arribada en grup al segon avituallament


Gir a la dreta i pujada de nou per pista, al km 5,5 aproximadament, es separaven les dues curses, la curta girava a la dreta i tornava cap al 2n avituallament, per tant també els hi servia com a 3r avituallament i d'aquí ja tornaven cap al poble, nosaltres hem enganxat un nou corriol bastant dret per empalmar amb la pista que haviem deixat feia un parell de kms.
Anàvem tots a peu, on he aprofitat per avançar a un parell de corredors, la dona del jersey rosa li comentava a un seu company que era molt dret i que ja es sentia bullir els bessons.

De nou a la pista, amb pendent més moderat, la dona i els seus dos acompanyants m'han avançat i la dona li ha comentat a un que "és dura la muntanya eh...", al què jo he pensat, carai, això vol dir que aquest noi fa poca muntanya i tot i així van bastant a la idea, encara no haviem arribat a la meitat del recorregut.

Bé, ja ens haviem format el clàssic grup de les curses, aquests tres, el del paravent vermell kalenji, el de la samarreta del Punk Trail, el que sembla que porta un banyador...

Així hem arribat aproximadament a la meitat de la cursa, un bon tros de baixada corrible, on m'he posat a uns 4:30/km, he decidit seguir anar tranquil però apretant una mica més.

Una pujada empedrada abans d'arribar a Fitor, aquí, els del grup que anaven més forts han començat a caminar, bona senyal per a mi doncs em sentia còmode, els he atrapat i junts hem arribat a un nou avituallament, ara si que m'he parat, un got d'aigua i un quart de taronja, tot i que també hi havia fruits secs i pastissets de xocolata!


L'avituallament abans de Fitor


La dona del jersey rosa ha preguntat si quedaven encara pujades... ens han dit que en quedava una, jo no estava preocupat, em sentia bé.

Alguns s'han quedat a l'avituallament, i d'altres com el de Kalenji, un noi de samarreta vermella i malles negres, i el del punk trail, hem seguit endavant.
El del "banyador" s'ha parat a pixar i més tard ens ha avançat a tots, ja no l'he vist més.

Hem vorejat Santa Coloma de Fitor, no hi havia estat mai i és molt maco. Hi havia un grup de bikers esmorzant a les taules de pic-nic els quals ens han saludat.

Santa Coloma de Fitor

A partir del km 11 iniciavem la baixada, però amb algunes pujades intermitges, pujades on no n'he feta cap caminant, en canvi si, alguns dels que anaven amb mi, així, els he pogut atrapar, avançar o deixar una mica enrera.
Fins no fa molt, jo també ho havés fet caminant, ara en canvi, els resultats estàn arribant i m'he sentit molt bé de forces.

De cop, hem passat de la zona verda a la zona cremada pels focs de mitjans març, encara feia olor a cendres.
Un paisatge trist però alhora captivador, no havia corregut mai en un lloc així, tot negre, arrassat com si havés explotat un volcà, la imatge era curiosa, tot negra i a la llunyania els colors dels corredors passant entre arbres.

Finalment hem arribat a l'última pujada per corriol, la baixada d'aquest, complicada, rocs grans i solts, si heu pujat a Puigmal o Bastiments, salvant distàncies, era bastant semblant, però les pedres més petites clar.
Aquí cadescú agafava el camí de baixada que li semblava més fàcil, ajudat-me a frenar amb els arbres.. cremats.. o sigui que hem acabat tots amb les mans negres més no poder.

D'aquí a l'arribada, baixada per pista, on he decidit posar-me a prova, 2 km mantenint-me a 4:00/km i amb trams puntuals de 3:50 baixant fins i tot a 3:42, d'acord, feia baixada, però tampoc és fàcil controlar a aquest ritme, en aquest aspecte, contentíssim perquè abans baixava amb molt més respecte i massa tensionat, ara en canvi molt més lleuger.

D'aquesta manera he pogut avançar fins a 4 corredors, arribada a meta amb un temps molt millorable de 1:38h, però sense xip, ni cronometre oficial, tot controlat des del rellotge d'un mateix.
A pesar de que el temps sigui millorable, he acabat content, no ho he donat tot però tampoc era la meva intenció, menys kms i desnivell que l'Astrid 21 de Girona, una mica més corrible, i per contra si a l'Astrid vaig acabar podrit, aquí he acabat molt sencer.

Un entreno-cursa que ha servit per sumar kilometres, desnivell i seguir enfortint cames, cos i cap.


Costa veure, però si ampleu la imatge veureu les mans ben negres de les cendres

 
Esperant l'obsequi i la butifarra!

Peassut de butifarra!


A la recta final, hi havia en Rafa esperant-me, hem anat a posar-nos alguna cosa seca, i a per la butifarra i la samarreta d'obsequi, ha sigut llavors quan ha començat a ploure, i ens hem resguardat al porxo del bar on a primera hora haviem fet el cafè.

No es pot demanar més per una cursa així, recorregut maco, un parell de corriols més tècnics, 4 avituallaments bastant complets, botifarrada, aigua, coca cola i VI a l'arribada!
Tot per 6,70€, d'acord, no hi havia ni cronos ni res semblant però és un preu imbatible.

La samarreta tècnica de record.

Hem tornat cap a Salt tot parlant de curses i plans propers, en Rafa també està content perquè ja es nota la millora un cop sortit de la lesió, tot i que avui ha destrossat les bambes... RIP.
Una dutxa i un cafè m'han portat cap a Taialà, avui teniem barbacoa d'estreno de la casa de la Clara i l'Edu, per una vegada no he tingut la comilona el dia abans de la cursa.

A nivell de material nou, les malles Land comprades a Cara Nord Platja d'Aro molt bé, menys compressives que les Hoko Kamikaze que tinc i semblaven una mica més fresques, potser ho feia la sensació de no anar tant apretat.
Tenen una malla-calçotets rollo banyador interior, un dia ho he de provar sense roba interior, perquè ahir, portant calçotets de running de Kalenji potser amb la suor em relliscaven una mica del darrera, però molt poc i res problemàtic, només me'ls vaig posar a lloc de nou una vegada.
Tenen tres butxaquetes exteriors de malla, una al davant i dues al darrera, quan me les vaig comprar vaig pensar que potser no quedava prou apretat i em saltaria el que hi posés (claus, llaminadures, gels...) però no, ahir vaig portar unes llaminadures de Nutrisport i no en vaig perdre cap, ara ho he de provar posant-hi les claus del cotxe, o de casa, buscant el sistema perquè no em vagi fent soroll al rebotar mentres corro (amb una goma d'enciam...?), cosa que em molesta molt quan corro.

Per dinar... més botifarra! Ole tu!



Ritme i elevació.

Ara si, propera cursa els 10km d'Esports Parra de Girona, dia 1 a Bescanó 10km de muntanya, el 4 a Tossa de Mar 10km urbans, l'11 a Vitoria-Gasteiz 10km urbans a la d'en Martín Fiz, i el 18 a Banyoles decidint encara si faig 13,5km o mitja marató de muntanya.

Prioritats, MMP a Esports Parra i intentar-la batir a la de Martín Fiz de Vitoria dues setmanes després.
A Bescanó apretarem aprofitant que és muntanya, les altres dues, Tossa i la modalitat que fagi a Banyoles serà com la d'avui, no em vull sobrepassar i lesionar-me.
Al juny em queda un altre objectiu principal, fer un bon paper a la Races Trail Running de Vitoria-Gasteiz, amb la pujada al clàssic Zaldiaran..

Arriba el moment àlgid de la temporada.


dilluns, 7 d’abril de 2014

Cursa Gavarres Astrid 21.




M'estic acostumant massa bé a fotre una comilona el dia abans d'una cursa de muntaya, si per La Pedratosca de La Bisbal va ser una calçotada a Bescanó, el dissabte abans de la cursa, va tocar cargolada amb la Maria a Can Barris amb els veïns de Platja d'Aro de tota la vida, en Xevi, la Cristina, en Marc, la Meritxell i les seves petites, la Berta i la Isona respectivament.
Feia anys que no hi anava, i crec que 80 cargols jo sol és un bon número per recordar els vells temps, ara.. no penso tardar 10 anys en tornar-hi... Quan quedem doncs??

Tandem Alenyà-Plàcias Brothers VS 200 Cargols.. FIGHT!

El cargolet de pasta brie amb crema i maduixa

La cursa, d'això venia a parlar, des de l'any passat que la coneixia, i aquest any no la podia deixar escapar, actualment, abans d'inscriure'm estava sobre els 12-13km per muntanya aguantant-los bé, havia de triar doncs fer la de 10 o la de 20... no hi havia terme mig, 20 em van semblar una mica massa potser i em vaig incriure a la de 10km.

Però per culpa d'un tuit del senyor Tapi Carreras... al final em va / em vaig convèncer i pagant la diferència vaig acabar apuntant-me a la de 20. La primera experiència amb aquesta distància en muntanya.

Des de la Pedratosca, si bé he fet entrenaments en pla només he realitzat un entrenament per muntanya, fent 16km i poc coronant Sant Grau i La Miquela, acompanyat precisament d'en Tapi, i en Juanjo i en Dani.

En Tapi també s'havia apuntat a la cursa de 20km, ell enfoncant el seu repte de la OCC i la Marató del Cap de Creus, i jo, com a màxima distància i desnivell feta fins el moment.

Durant la setmana de la cursa s'han succeït les incripcions d'amics, primer en Juanjo, que aniria amb en Robert Masó, els dos de Bescanó Corre que farien com jo la de 20, després en Gerard i en Rafa per whatsapp també ens van comentar que farien la de 10, i finalment l'Anna, la futura dona de l'Andrei, company de feina, em deia per whatsapp que també faria la de 10.

D'anar amb en Tapi, a ser una bona colla!!!

Així que a les 7:45h he passat a buscar l'Anna per Sta. Eugènia, ella havia de fer la inscripció in-situ, més tard pujarien l'Andrei i la Maria en moto.

A l'arribar, recollida de dorsals, inscripcions i hem començat a trobar amics, primer en Rafa, després en Gerard, l'Isaac Arimany, en Robert Masó i en Juanjo, en Marc Calleja que s'estrenava als 10, tot i fer-la a peu, per algun lloc es comença, saludo també a en Jordi Rabionet, i alguns amics que no m'hi esperava, en Jordi Pérez, company de feina, i Quim Paradís i en Pau Roura. Quina alegria trobar-te amb vells amics quan no te'ls esperes, i més, per compartir cursa.
Mentres parlo amb en Pau veig una ma aixecada movent-se, és en Tapi que està a la cua per recollir el dorsal. Ja hi sóm tots!

Dorsal a lloc, breu escalfament on he saludat, avui si, al meu ex-veí, l'Albert Juncó, ell feia la de 10km.

A les 9 i poc, tret de sortida i arrencada molt tranquila al costat d'en Rafa i l'Anna tot xerrant, era de baixada, encara ens ho podiem permitir. Ens passa en Gerard sense veure'ns i li dic.. "vinga Canadell... fot-li gasss!!"


El moment de la sortida. Foto d'Astrid 21
Ep.. allà a l'esquerra controlant el ritme



He deixat a en Rafa una mica enrera i abans de començar la baixada cap a la variant, m'he enganxat amb en Quim on hem anat xerrant fins a la variant, allà es separaven les dues curses, llarga esquerra, curta dreta, doncs cap a l'esquerra tocava anar. Primers metres d'ascensció, aquí he deixat de parlar i en Quim m'ha començat a agafar metres, li he dit que tirés, que jo en pujada encara he de millorar molt. Sabia que la pujada era llarga, fins al Castell de St. Miquel, així que tranquil i xino xano cap amunt.

Ens hem endinsat en un corriol bastant brut, entre les branques, les pedres i el sol que venia de cares, havia d'estar pendent a tres bandes. Al sortir una mica del corriol, cap al km3,8, sento "collonsssssss..", aixeco la vista i.. si... WALL OF DEATH! Uns 200-300m de paret dreta, ritme a 0 per hora, esperant el torn de començar la pujada, ajudant-nos de mans, arrels, branques, arbres, pedres.. tot el què hi havés a ma.

A l'arribar a dalt, pista que continuava pujant combinant-ho amb algunes baixades per arribar finalment a la pista d'on venien els de 10km, trobada amb caminadors i tots junts fins el Castell de Sant Miquel, on hi havia el primer avituallament, molt complet, varies begudes, taronges, plàtans, fruits secs, llaminadures...

Espectaculars vistes dels Pirineus nevats just abans d'arribar al Castell de St. Miquel. Foto d'Astrid 21


Ja haviem coronat la primera pujada, i les cames ja deien que avui costaria, bé, ara toca baixada, bastant ràpid durant el tros que baixa de Sant Miquel fins just abans del corriol de la mort de les mines, un cop iniciem el corriol, jo, per falta de tècnica deixo avançar un parell de corredors i vigilant segueixo baixant, a vegades semblo un contorsionista, se'm regira el turmell però sempre els he tingut de goma i no me'n sento, en un punt patino i decideixo baixar a lo snowboard, de costat i deixant-me lliscar per la sorreta. Ouyeah penso... si ou yeah mis co*ones...

La trialera s'aplana una mica i atrapo un parell de corredors, els quals em tornen a passar quan iniciem la segona de les pujades, tot i que ens trobem tots novament al 2n avituallament, carrego d'energies i formem un grupet, cadescú al seu ritme, amb els que hem anat junts casi fins al final. Una noia i un noi s'avancen i no els torno a veure més.

Al sortir de l'avituallament, ostia... pixera... cagondes... parada tècnica, i uns litres menys a transportar amb mi... haha.
Les cames em bullen i comencen a queixar-se, em començo a notar pesat, però miro el crono i veig que queden uns 8km.. va vinga, que després hi ha d'haver baixada, i efectivament arriba la baixada, però... si, faltava la 2a part de la 2a pujada, endinsada a un corriol que continua pujant i pujant, m'avancen aquí 5 corredors dels que ens haviem trobat a l'avituallament número 2.

Empalmem amb pista novament, i ara si, estem al km13,5, de lluny ja es veu un nou aviuallament amb molt poca pujada per arribar-hi, on veig que aquests corredors ho fan a peu, penso que ells també comencen a estar carregats, un got d'aigua i corriol de baixada, vaig primer d'aquest grup, aquí novament, ens trobem caminadors que estaven fent la de 10, ens deixen passar sense cap problema.
Un d'aquests caminadors em penso que és en Marc i li dic "adéu Marc", però o no em respòn, o no és ell, o no me n'entero si és que em diu alguna cosa

Deixo enrera als del grup i m'enganxo tota la baixada de pista amb un noi de samarreta taronja, vaig a bon ritme 4:15/km - 4:20/km i l'estic atrapant quan noto una cosa estranya... cony! El Dorsal s'ha trencat de les puntes, s'aguanta tant sols per un imperdible, merda.. toca baixar, mantenir el ritme, anar en compte amb les pedres, caminadors, i posar-me de nou l'imperdible, evidentment em clavo l'imperdible al dit, el noi taronja avança metres.... apreto i el torno a atrapar, finalment l'avanço just creuant la variant.

La baixada m'ha anat bé per recuperar alè, però no cames, que la baixada també carrega!! I encara queda la pujada final a Montjuic... uf... Només em queden els propis ànims de que ja va queda menys per arribar al final.

Arribem a l'ultim avituallament en cursa, el punt més baix de la cursa situat a la Font del Ferro, no m'hi paro, ja queda poquet, sento una veu que em diu "Vinga aquests de la llarga, ànims!!" ho agraeixo aixecant la ma, aquí m'enganxo amb un noi que portava una samarreta groga que sortia de l'avituallament i comentem que ja queda poc però collons quin trote portem, torna a venir pujada i tot i que no és molta ho faig a peu, ja no puc.

M'avança de nou el de la samarreta taronja però abans de sortir a la carretera asfaltada que ens puja a Montjuic, els tres acabem caminant, avancem al de la samarreta groga, i juntament amb el de taronja diem, vinga, asfalt... poc a poc.. corriol.. vinga.. a peu... Veig que no podré baixar de 2:15h, si fos pla si, però impossible. Anem junts els dos ajudant-nos mutuament.
Abans de la pujada final i per un camí de terra, una miiiica de baixada on penso, si baixant l'he adelantat, aquí també ho puc fer, i si, poc a poc a un ritme lent el deixo enrera.
Els del grup del 2n avituallament ja no els veig.
Queden les dues ultimes paelles de pujada, intento fer-ho corrents però sembla que no puc... vinga que si que puc, em poso a "córrer" i veig a en Tapi que ja ha acabat, el crido i em dóna ànims, queda poc!!!

Foto d'Astrid 21. 

Ja arribem!


Em vaig creuant amb gent, tots donant-me ànims, ultima pujadeta, ja es veu l'arc, a la dreta hi veig la Maria, són els millors ànims possibles, està acompanyada d'en Miky, la Cristina i la fillola Ona, els saludo però dec fer cara de Walking Dead, estic tant cuit que la Cristina, que porta l'Ona embolicada modo cangur a la panxa, penso que torna a estar embarassada!!! Osti els ulls em fallen i el cervell em patina.
Just sota l'arc, l'Andrei i l'Anna, veig que em fan fotos i intento.. saludar.


Arribant, com puc


Paro el crono em 2:20:40h, uff avui m'ha costat, emprenyat perque no m'he sentit a gust.
Saludo a en Juanjo que està assegut al terra i li dic que no gaire bé, que fluixet... totes aquestes males sensacions em passen conforme passen les hores i parlo amb en Juanjo, al cap de poc, començo a estar content i satisfet, avui no he pogut fer més. Només toca seguir entrenant i els resultats arribaran.

Fotos de l'arribada gentilesa de l'Andrei

Parant el crono amb 2:20 llargs.


És un bon resultat. Abans de la cursa en Gerard m'ha comentat que baixés de 2:30h i ho he fet, i si m'ho diu ell, és que baixar de 2:30h no està gens malament.




Miro el sorteig de regals i negatiu, collons, mai em toca res, no com en Dani Soriano.. eh? haha ;)

Agafo entrepa de pernil dolç, una aigua, davant meu hi ha l'Albert Garcia, veí i ex company de futbol a la Coma Cros amb el qual xerrem poca estona, fins que ens donen l'entrepa i s'acaba el xerrar, una estona després em torno a trobar amb en Quim que m'ha tret més de 10 minuts, en Juanjo 20... i en Jordi Rabionet, que també parlo amb ell a l'arribada... me n'ha tret... 50!!! Vaja cracks que estan fets.

Amb l'Anna i en Juanjo


D'aquí al cotxe,  a canviar-me i a posar-me AXE... mmmm.. hi ha algú que li ha agradat molt l'olor de la barreja d'AXE amb la suor hahaha.

La Maria, amb en Miki i la Cristina em diuen que baixen al Cul del Món on hi fan vermut i hi ha un grup tocant, jo necessito anar a casa a dutxar-me i després ja hi aniré.

Al Cul del Món, fent el vermut post cursa amb molt bon ambient


Finalment torno a la zona d'arribada on trobo a en Xevi amb el seu fill, en Jaume, no els veia des de que van tornar del viatge de noces, a California, al setembre!!

Així que amb en Juanjo i en Robert Masó tornem cap al cotxe, ens despedim i cap a casa, una dutxa ràpida i tornada cap a St Daniel, on hem disfrutat de música en viu, sol (si.. més sol) i un parell de canyes abans de dinar.

No m'hi he trobat amb el meu company d'entrenaments, en Robert Serra, tot i que m'havia comentat que s'hi apuntaria, més tard, via facebook em comenta que ha fet la de 10 (11,5km) amb un temps brutal de 1:02h i en la 28ena posició!! Està on fire!!


La samarreta de regal, molt xula, amb el dorsal fet miques al vertex superior esquerra i al mig abaix.

La cursa espectacular, recorregut brillant, i gràcies a les últimes pluges, fins i tot un caminet s'havia convertit en riera i era casi impossible escapar-se, així que durant un trosset, corrents pel mig de l'aigua.
Avituallaments excel·lents, voluntaris entregats, nens de l'Astrid disfrutant, saludant-los a tots i cada un, i ells, els més contents. Una petita acció nostra els hi pot desancadenar molta felicitat.
Això si, ha fet calor, i ni mica ni gens ni gota d'aire...!


Avui erem casi 700, corrents per les Gavarres, he pensat que un fotògraf a la part del camiet-riera havés sigut brutal, però no es pot tenir tot.

L'any que ve, a baixar de les 2:20h.





AMICS CLASSIFICATS:
Llarga 173 participants.

5- Jordi Rabionet 1:31:04
6- Gil Pardo 1:31:04
10- Robert Masó 1:37:18
24- Albert Garcia 1:45:59
60- Juanjo Lorente 1:59:15
84- Quim Paradis 2:06:54
86- Tapi Carreras  2:07:30
103- Ernest Alenyà 2:19:46
122- Pau Roura 2:27:02



Curta 357 participants

28- Robert Serra 1:03:36
36- Gerard Canadell 1:04:50
51- Albert Juncó 1:08:33
74- Jordi Perez 1:14:01
123- Anna Martí 1:21:50
148- Rafa Avellana 1:26:54
156- Isaac Arimany 1:29:41
287- Marc Calleja 2:44:48


La propera, el 27 d'abril, els 10km Esports Parra, a fer MMP!