La meva primera mitja marató

Pujant a Sant Grau

Preveient que encara quedava temps em vaig inscriure aviat a la mitja marató de les vies verdes, pels volts del novembre de 2013, encara quedaven 4 mesos i podría enfocar el que sería la meva primera mitja, amb algunes curses pel mig ho acabaría d’ajustar, curses com l’Ardenya, els 10km pel Circuit de Catalunya del RACC, la San Silvestre de Vitoria-Gasteiz… però llavors va arribar la semana abans de l’Ardenya quan em vaig lesionar un día sortint a correr per Girona i tot i anar d'urgències al fisio, finalment vaig decidir descansar i no fer el burro durant dues setmanes. Arribaria bé a una mitja? Els dubtes de canviar i fer la de 10km eren una constant, doncs encara no havia començat un entrenament especific per una mitja marató.

Al final vaig decidir tirar endavant i seguir amb les sessions d’entrenament, curses populars i spinning al Gimnàs Girona, al qual hi vaig afegir Body Combat els dijous per ser l’activitat dirigida més intensa de coreografia.

La veritat és que el Body Combat m’ha anat molt i molt bé per aguantar de fons, 3 setmanes abans vam pujar a Sant Grau amb en Juanjo i en Dani des de Bescanó, 13,5km, 520D+ amb 1h40min, ells estaven més forts i m’agafaven uns metres però el resultat global va ser extrahordinari i vaig aguantar sense cap problema.

Dues setmanes abans em tocava una prova de foc, tirada llarga, 19km en pla… Vaig decidir fer la ruta Salt - Bescanó - St Gregori - Fontajau - Salt per pla dels Socs - Salt centre… 1h48min sense parar, podía estar satisfet, a aquest ritme faria la mitja en poc menys de dues hores i tinguent en compte que sempre t’estiren, sobretot al principi, a les curses fins i tot podría baixar algún minut.

La ruta de 19km pels voltants de Girona

El Ter al seu pas per la Pilastra

Així doncs la semana següent vaig decidir apretar al gimnàs i fer una sessió d’spinning, una de cames i uns 14km per Girona, els 14km de Girona no els vaig aguantar bé, les cames després de tants de dies em van dir prou quan portava 9km, just baixant per Vista Alegre des de Sant Domènech, necessitaven descans, així vaig decidir només fer una sessió d’spinning més el dilluns anterior a la mitja i prou. En Robert, el qual s’està preparant per la marató de Barcelona no comprenia que no sortís a rodar cap més dia, em deia que “faria figa a les vies verdes”, però li vaig dir que no, que si no era per lesió, tenia fons i cames per aguantar-ho bé.

I després d'uns dies de descans només trencats per una sessió d’estiraments i jakuzzi fets el dijous abans de la cursa, el diumenge 16 de febrer, vam quedar a les 7:30h amb en Robert a Platja d’Aro, deixariem un cotxe a St Feliu i un altre a Llagostera.

Sembla que al final no plourà, el dia abans haviem jugat a ser homes del temps amb la benedicció d'en Tomàs Molina via twitter, uns quants corredors, en Ricard @Ricard_VL, en Joaquim @joaquimbohigas, en Dani @danisoriano70 i en Tapi @tapicc miravem la previsió amb la fi de que no sortís pluja a cap previsió, entre ells el mateix Xavier Bonastre @XaviBonastre. 

Arribats a Llagostera encara amb temps de sobres, just baixar del cotxe ens trobem amb en Tapi amb el qual seguiriem junts fins casi l'inici de la cursa, unes visites al wc… una mica d'escalfament, estiraments i preparats.

Música a punt, selecció de rock and roll per donar-me ànims..
Compte enrera i sortida...! Els primers 3km de la cursa eren per dins de Llagostera tot i que diria que eren una mica menys perque al km3 portava un temps de 15', a 5' el km? em resultava impossible… però bé seguim com ara i anar restant kms… Al principi i com em sol passar sempre m'avançava bastanta gent, no em preocupava, era la meva 1a mitja i no sabia com podrien respondre les cames més endavant, paral·lels a l'autovia vam anar resseguint el carril bici fins arribar a una petita baixada d'eucaliptus on just abans hi havia el 1r avituallament, no em vaig parar, doncs no em feia falta i perque portava aigua amb mi en el cinturó de correr.
Em seguia passant gent, el de la samarreta lila, la de la samarreta lila, la d'atletisme Girona, el que porta el bidó a la ma, els de la UE Tossa que n'eren uns quants, la parella amb la samarreta (per cert molt guapa) del Trail Rocacorba... jo mentrestant, a la meva... Ja ni veia a en Robert, bé, de fet, ni el buscava...

2n avituallament, no m'hi paro, només agafo un quart de taronja al vol, al cap de 1 minut em tornen a passar els esmentats anteriorment ja que s'havien parat a l'avituallament, jo, això de parar i arrancar no m'agrada gaire si el circuit no és de muntanya…

Finalment arriba el pla de la recta dels Tinars on passem per darrera el camping, la baixada no es veu a simple vista però hi és, en els cartells ens anuncien que queden 11km, teoricament en portavem 10 i jo amb un temps de 51'22'', havés sigut MMP en una prova de 10km, al Carrer Nou la marca va ser de 53 llargs… mira, ja haviem baixat 2 minuts i fet dins d'una mitja marató.

Sempre hi ha temps de saludar

A la 1h10min decideixo prendrem el gel acompanyat d'aigua i ja fa estona que anem un grupet en manada al mateix ritme, el del bidó, els del trail de Rocacorba… Enfilem els camps de Sta Cristina amb un vent bastant notori però no arriba a ser molest, fins i tot agrait per eixugar-me una mica la suor, ziga-zaga dreta esquerra per seguir cap a Castell d'Aro, aquí tinc un punt d'inflexió i noto que les cames em responen, serà el gel?
Queden just 6km… poc més de mitja hora… intentem apretar? Doncs apretem.. mica en mica deixo enrera el grup que haviem anant junts, primer el del bidó, després els de Rocacorba que diria que han afluixat el ritme… poc a poc atrapo els que m'havien adelantat kms abans… a la recta abans de creuar el riu Ridaura atrapo a la de la samarreta lila, cony penso.. si aquesta anava molt fort..., endavant, això em dóna molts d'ànims, i continuo adelantant gent, els miro de reull, suats capcots respiració a 1000 i jo amb un bon estat, ultim tram de 4km, creuem la carretera de S'Agaró, sé que ara vindrà una mica de pujada, però al fons veig la noia d'atletisme Girona, a la pujada de l'Atzavara em motivo, moltes nits de concert en aquest local de referència a les comarques gironines, em dic a mi mateix, vinga va que es noti les curses de muntanya fetes, apreto a la pujada i l'atrapo just abans de l'ultima baixada, segueixo anant a bon ritme ara que ve baixada, vinga no m'han d'atrapar penso, i no ho faràn, curva oberta a la dreta on localitzo la propera "víctima" una noia amb la samarreta dels Slop Runners, un avi que ja ha acabat ens anima dient: vinga l'ultim km!!
Encaro l'ultima recta passant a la noia de Slop Runners, va que ja hi sóm… va que aquí hem aparcat el cotxe, en Robert ja hi deu ser, en Tapi també penso, passo el túnel i ja veig la mar, l'ultima baixada, els ànims de la gent, els quals són contestats amb aplaudiments per part meva, i a 2 metres de la meta, l'ultim corredor que avanço…

Medalla, aigua, coca cola, barreta recovery, surto sense enterar-me'n molt bé del què hi ha al voltant, passo (de fet ni el veig) el photocall i intento trobar un lloc espaiat, ja havia fet una mitja, i amb un temps d'1:51:28, tinguent en compte que feia una mica menys dels 21kms, calculo que hauria acabat amb uns 1:54… Molt satisfet.

Intento trobar a en Robert, hauria de ser fàcil doncs  anava amb la samarreta de la mitja de Granollers, lila i magenta, però no hi ha manera, haurà anat al cotxe??...m 'hi acosto però no hi és però com que tinc les claus aprofito per canviar-me de sabates i posar-me xancletes, torno a la meta.. no el veig.. torno al cotxe.. tampoc… em quedo a mirar i a animar els que estan arribant… ultim intent de trobar-lo, tornem a la meta i per fi  el veig, allà amb un caldo Aneto a la ma.. cony, això a mi no m'ho han donat… en fi, a la propera ja me'n donaran, aquests d'Aneto estàn a totes les curses.

Trobats!

Comentem com ha anat mentres agafem el cotxe que ens durà de nou a Llagostera, un cop allà, en el parking coincidim amb una parella que just abans de marxar de St Feliu ens hi hem creuat, han tingut la mateixa pensada amb la gestió de cotxes, la noia al baixar del cotxe es veu que ja té les cames carregades… "ja està això!!" li dic, ens canviem i acabem la xerrada en un bar amb bona música al costat de la sortida.
Torno sol a Platja d'Aro on em dutxaré i dinaré, però abans pantalons de la USAP i cap a la platja a posar les cames a l'aigua... el millor tractament natural després de correr!

Feina Feta

En fred, potser si que podia haver apretat una mica més al principi, però no conèixer les llargues distàncies em va fer ser precabut, a la propera ja ho faré.
Ara, de moment, tornada al gimnàs i el 9 de març, 13km de muntanya a la Pedratosca de La Bisbal, on la Núria Picas farà la de 26….

Els dubtes abans de fer-la s'han totalment esvaït i segurament l'any que ve repetirem.